El Papa Francesc dedica el capítol IV de la seva exhortació apostòlica a la dimensió social de l’evangelització, dins del qual, en l’apartat segon reflexiona sobre la inclusió social dels pobres, i més en concret, en els números 202-208 parla de l’”economia i la distribució de béns”. A una setmana de la campanya de Càritas de Nadal, i com a motivació per a participar-hi activament, us en comparteixo uns fragments:
“*La dignitat de cada persona humana i el bé comú són qüestions que haurien d’estructurar tota política econòmica, però a vegades semblen més apèndixs agregats des de fora per a completar un discurs polític sense perspectives ni programes de veritable desenvolupament integral (nº203).
*L’economia, com la mateixa paraula indica, hauria de ser l’art d'assolir una adequada administració de la casa comuna, que és el món sencer (nº 206).
*Qualsevol comunitat de l’Església, en la mesura en què pretengui subsistir tranquil·la sense ocupar-se creativament i cooperar amb eficiència perquè els pobres visquin amb dignitat i per incloure tothom, també correrà el risc de la dissolució, encara que parli de temes socials o critiqui els governs. Fàcilment acabarà sumida en la mundanitat espiritual, dissimulada amb pràctiques religioses, amb reunions infecundes o amb discursos buits (nº207).
*Si algú se sent ofès per les meves paraules, li dic que les expresso amb afecte i amb la millor de les intencions, lluny de qualsevol interès personal o ideologia política. La meva paraula no és la d’un enemic ni la d’un opositor. Només m’interessa procurar que aquells que estan esclavitzats per una mentalitat individualista, indiferent i egoista, puguin alliberar-se d’aquestes cadenes indignes i assoleixin un estil de vida i de pensament més humà, més noble, més fecund, que dignifiqui el seu pas per aquesta terra (nº 208).” Que així sigui!!!
Mn. Joan Làzaro i Padrós
