L’ALEGRIA DEL SACERDOCI”, NOVA CARTA PASTORAL DEL BISBE DE TERRASSA

Tot just acabada de sortir de la impremta, durant aquest Advent arribarà a les nostres mans la nova carta pastoral que Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de la nostra jove Diòcesi de Terrassa, acaba de publicar, titulada “L’alegria del sacerdoci”. Com ens indica l’autor en la introducció, l’ha dedicat al tema del sacerdoci, bo i coincidint amb els 25 anys de la seva ordenació sacerdotal, com “una bona ocasió per a compartir amb tots vosaltres diverses reflexions d’aquests 25 anys, i també per aportar algunes orientacions respecte al ministeri sacerdotal i a la formació dels futurs sacerdots”. També és una significativa aportació en aquest Any Sacerdotal declarat pel Sant Pare Benet XVI per a tota l’Església amb motiu del 150 aniversari de la mort de Sant Joan Maria Vianney, el Sant Rector d’Ars, per donar gràcies a Déu i “per valorar i demanar el do del sacerdoci, un do que Crist fa a la seva Església fins a la fi dels temps, com expressió del seu amor”. Inspirant-se en el text de l’evangeli de Sant Marc: ”En designà Dotze, als quals donà el nom d’apòstols, perquè estiguessin amb ell, i per enviar-los a predicar” (Mc 3,14), la carta es distribueix en tres apartats: 1er. La crida de Jesús; 2on Perquè estiguessin amb ell; 3er. La missió. Ben segur que ens farà bé llegir-la i meditar-la, en aquest Advent, un temps preciós de preparació, d’espera activa, de pregària i conversió, per a viure un Sant Nadal.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

ELS DRETS DE L’INFANT

Aquest dissabte, dia 21 de novembre, diverses entitats de la nostra ciutat s’han trobat a la Plaça Vella de Terrassa, per commemorar la Declaració Universal dels Drets dels Infants (DUDI), per part de l’Assemblea de les Nacions Unides, el 20 de novembre de l’any 1924, a Ginebra. Certament, és una fita important en la història de la humanitat, però malauradament encara hi ha molts indrets on no es respecten, per la qual cosa s’ha de continuar vetllant pel seu complert acompliment.

Fixem-nos que ja l’any 33 dC, Jesús, nostre Senyor, que tenia una especial predilecció envers els més petits, afirmava amb tota naturalitat i rotunditat davant els seus apòstols, que renyaven a aquells que li acostaven els infants: “Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déus és dels qui són com ells. Us ho asseguro, qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas. I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.” (Mc 10,14-16). Voleu una declaració més universal i clara en favor dels seus drets, que la que proclama el Fill de Déu, el nostre Salvador! Tots hem de sentir-nos implicats en la defensa dels drets dels infants i denunciar qualsevol forma d’abús sobre les seves persones: explotació laboral, sexual, maltractaments físics i psíquics, abandonaments... Alhora, valorem i agraïm la tasca que institucions com els Esplais fan al seu favor.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

UNA ALTRA BONA NOTICIA: ORDENACIÓ PRESBITERAL DE MN.XAVIER

Diumenge passat, celebràvem amb goig l’ordenació diaconal de Mn. Mariano, seminarista de la Parròquia. I el mateix dia, rebíem la notícia que, si Déu vol, el proper diumenge dia 20 de desembre, IV d’Advent, a les 1800 h de la tarda, a la Catedral de Terrassa, serà ordenat de prevere Mn. Xavier, diaca de la nostra comunitat des del mes de juny. Moltes felicitats, Mn. Xavier!!! En aquest any, declarat sacerdotal pel Sant Pare, en motiu del 150 è aniversari de la mort del Capellà d’Ars, Sant Joan Maria Vianney, i recent estrenada la Cadena de Pregària per les vocacions, amb el títol “Fidelitat de Crist, fidelitat del sacerdot”. encomanem al Senyor el camí sacerdotal de Mn. Mariano i de Mn. Xavier i demanem-li que els ajudi a ser sants sacerdots. Que visquin una història d’amor, semblant a la del sant rector d’Ars. Ell ho expressà amb aquesta oració, que salvant les distàncies del moment, podem fer també nostra :

Jo us estimo, Déu meu, i el meu únic desig és estimar-vos fins el darrer sospir de la meva vida. Jo us estimo, o Déu infinitament amable, i m’estimo més morir estimant-vos que viure un sol instant sense estimar-vos. Jo us estimo, i només desitjo el cel per la felicitat d’estimar-vos perfectament. Jo us estimo, Déu meu, i només comprenc l’infern perquè no hi haurà mai el dolç consol d’estimar-vos. O Déu meu, si la meva llengua no pot dir en tot moment que us estimo, almenys jo vull que el meu cor us ho repeteixi tantes vegades com respiro. Feu-me la gràcia de sofrir estimant-vos, d’estimar-vos sofrint, i d’expirar un dia estimant-vos i sentint que us estimo.Com més m’apropo a la meva fi, més us conjuro d’acréixer el meu amor i de perfeccionar-lo. Amén.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

GERMANOR: “SOM PART D’UNA ESGLÉSIA QUE ACOMPANYA I AJUDA”

Diumenge vinent, dia 15 de novembre, farem la col.lecta corresponent a Germanor, Dia de l’Església diocesana del 2009, amb el lema: “Som part d’una Església que acompanya i ajuda”. Com se’ns diu en un dels fulletons informatius, “en celebrar la jornada de Germanor, tenim una nova oportunitat per a continuar creixent com a membres d’una Església de la qual som part, una oportunitat perquè cada comunitat cristiana amb els seus sacerdots i les diòcesis amb els seus bisbes caminem en comunió pels camins per on l’Esperit Sant ens va conduint en aquest segle XXI, i una oportunitat per a comunicar cadascun de nosaltres, amb el nostre testimoniatge, la vida d’una Església que acompanya i ajuda. En definitiva, una oportunitat per a posar en pràctica l’amor; l’amor en la veritat –caritas in veritate-, que és un gran desafiament per a l’Església en un món en progressiva i expansiva globalització.” És, doncs, una oportunitat per explicar les coses bones de la nostra mare, l’Església. D’ella rebem la vida cristiana pel baptisme; que va creixent gràcies a la catequesi i s’enrobusteix amb els sagraments. Una vida que és viscuda en comunió amb els altres batejats. Una vida que esdevé solidària per mitjà de l’exercici de la caritat, que és justament amor de mare a través dels fills que acompanyen i ajuden els seus germans. Per continuar exercint aquesta maternitat és important que tots els que ens en sentim fills contribuïm al seu sosteniment. Fem-ho amb generositat. Mn. Joan Làzaro i Padrós