EL CAMÍ DE NADAL

En la nit santa de Nadal, neix Jesús, el diví infant, Déu que ens salva; del si virginal de Maria., fecundat per l’Esperit Sant, amb la companyia i protecció de Josep, l’home just. Comença així el camí de Nadal, camí d’amor i de salvació que Jesús encarna. Ell mateix, responent a Tomàs, que li pregunta com arribar a la casa del Pare, ens diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida, ningú no va al Pare si no hi va per mi”. Així doncs, caminem amb Jesús, contemplem-lo des de la seva més tendra infància, acaronat per Maria i Josep, en el pessebre, assumint la nostra humanitat en la humilitat d’aquella establia.

Com diu Dietrich Bonhoeffer, en les seves “Meditacions sobre el Nadal”:

“Aquell qui, finalment, vora del pessebre deposa tota violència, tot honor, tot prestigi, tota vanitat, tota supèrbia, tota obstinació, aquell qui es posa al costat dels humils i deixa que només Déu sigui gran, aquell qui, en l’infantó en el pessebre, hi veu la glòria de Déu precisament en la humiliació, aquest celebrarà l’autèntic Nadal”.  SANT NADAL PER A TOTHOM!!! 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

SENSE TU , NO SOM NOSALTRES...

“SENSE TU, NO SOM NOSALTRES. Som veïns, germans. Si tu no hi ets, ens falta alguna cosa”; és el lema que enguany ens proposa Càritas, a fi que prenguem consciència que l’amor que Déu ens té i ens demostra especialment per NADAl, naixent entre nosaltres en el si de Maria, encarnant-se en la innocència de l’infant Jesús, deixant-se adoptar per Josep, l’home just; l’hem de viure i compartir amb les persones que ens envolten, especialment amb aquelles que ho passen malament: els pobres, els malalts, els marginats... No es tracta només de donar un ajut econòmic i material, sinó també de dedicar temps als altres de manera voluntària i gratuïta. Així ens sentirem veritablement germans i fills del mateix Pare, que ens estima i ens salva gràcies a Jesucrist. Moltes gràcies a totes les persones que d’una manera ho altra ja esteu dedicant temps i energies per ajudar als més necessitats, fent realitat el NOSALTRES. Moltes, moltes gràcies a tots!. A continuació us faig avinent part del manifest que CÀRITAS, Arxiprestat de Terrassa, ens adreça aquest diumenge, en motiu de la campanya de Nadal:

“Els voluntaris, amb el seu lliurament i el compromís gratuït, són els que demostren cada dia que és possible un altre estil de viure, que és possible un altre món. El voluntariat de Càritas vol continuar sent signe d’esperança allà on hi ha patiment i pobresa, allà on hi ha exclusió i desemparament..., especialment en aquests temps difícils per a molta gent... Deia un cristià compromès: “Només que jo hagi estat capaç d’ajudar una persona a tenir Esperança... la meva vida no haurà estat en va”... Avui més que mai, volem demanar als ciutadans d’aquesta societat que no deixin que el valor de la Fraternitat i el Compromís Solidari entrin en crisi, perquè calen mans amb cor, calen persones que es comprometin a fons, que estimin amb alguna cosa més que paraules.,...que lliurin la seva vida de veritat....disposades a experimentar la vivència del voluntari, que es resumeix en la frase: Fa més feliç donar que rebre”.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

BENAURANCES DE LA SOLIDARITAT

A les portes del Nadal, CÀRITAS, en la seva campanya institucional, ens proposa potenciar dos valors fonamentals per a que la nostra societat tingui un futur millor: la FRATERNITAT i el COMPROMÍS. La combinació d’ambdós porta com a resultant esmerçar de manera voluntària part del nostre temps en favor dels altres, solidàriament.. En aquest sentit, el grup de voluntaris de SENCODE (equip de sensibilització, comunicació i denúncia) ens ha fet arribar una pregària, titulada “Benaurances de la solidaritat”, que ens pot ajudar a viure aquests valors:

“Benaurats TOTS els qui pensen primer en el germà, i que troben l’alegria, i el goig, i el sentit de la vida, treballant pels altres, i pel regne, i pel Senyor vivent enmig nostre, oblidat, marginat, sol i abandonat e en les cares de joves, de vells, de dones soles, de gent sense feina, d’exclosos, d’oblidats... o de tants altres.

Benaurats els qui donen la vida pels altres. Els qui s’esforcen a treballar per la justícia anhelada. Els qui construeixen el Regne des dels llocs més apartats. Els qui, anònims i sense primeres pàgines, lliuren la vida perquè els altres visquin més i millor.Benaurats els qui estimen el germà concret. Els qui no s’enfilen per les paraules sinó que mostren el seu veritable amor en obres de vida, de companyia i de lliurement sincer. Benaurats els que s’ajuden quan fa sol i quan plou, els qui aprenen que poden més dues persones juntes que una de sola.” .

Mn. Joan Làzaro i Padrós

TEMPS D’ADVENT: ACOLLIR COM MARIA, LA VERGE IMMACULADA

Temps d’Advent, temps d’esperança, temps de preparar el nostre cor, la nostra vida per acollir a Jesús, el Fill de Déu, la llum del món, per celebrar el Nadal amb la millor disposició. Però, a Jesús l’acollim també en l’altre, en els germans que s’apropen, en aquells amb qui som cridats a compartir el camí. Permeteu-me, doncs, que reprengui el fil de l’anomenat “acolliment pastoral”, del qual ja en vam parlar un altre dia, fixant-me novament en el document elaborat pel CEP (Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis catalanes). En concret, em faig ressò d’alguns criteris i actituds que ens poden ajudar acollir més evangèlicament:

“1. Tota la comunitat és la que acull i tota la comunitat és acollida, la qual cosa significa que: *les persones i les activitats són acollidores; *cal anar a l’encontre dels que no vénen;*cal acollir, els que vénen i els que ja hi són;* cal procurar que sempre hi hagi algú que aculli; *cal una conversió de tota la comunitat.

2. Conèixer a qui s’acull, la qual cosa vol dir: *escoltar bé la demanda abans de parlar;* prescindir de la nostra oferta, “descentrar-se”; * tenir interès pel que viu l’altre i obrir-se a la seva realitat; *aprendre a veure les coses des del seu punt de vista; *facilitar un clima de confiança i comunicació.

3. Millorar sempre la qualitat de l’acolliment: *intentar que tothom s’hi trobi bé;*ser transparents;; *mantenir sempre actituds d’amabilitat, confiança, comprensió, humilitat, paciència, respecte i discreció.”

Dimecres vinent celebrarem la festa de la Puríssima. Que Maria, la nostra mare i mestra, en l’esperança i en l‘acolliment, ens ajudi a aprendre a ser persones i comunitats encara més acollidores.

Mn. Joan Làzaro i Padrós