Aquest és el títol de la darrera encíclica del papa Benet XVI , que es feia pública el dijous passat, dia 8 de juliol. Temps hi haurà per comentar-ne abastament el contingut, però, atès que tenim pel davant les vacances d’estiu, permeteu-me dir-ne cinc cèntims, per si algú vol aprofitar per a llegir-la, cosa per altra banda del tot recomanable (podeu baixar-vos-la des de la web de la parròquia). Es tracta, doncs, d’una carta adreçada als bisbes, als preveres i als diaques, als religiosos i religioses, a tots els fidels laics i a tots els homes i dones de bona voluntat sobre el desenvolupament integral en la caritat i en la veritat. Consta d’una introducció, sis capítols i una conclusió. Fa una posada al dia de la doctrina social de l’Església a la llum de les noves circumstàncies que condicionen la vida en el món en aquests temps de globalització i de crisi. Entre d’altres coses, el sant Pare ens diu que “la caritat és la via mestra de la doctrina social de l’Església”. I davant el risc de ser exclosa de l’ètica viscuda, adverteix que “un cristianisme de caritat sense veritat es pot confondre fàcilment amb una reserva de bons sentiments, de profit per a la convivència social, però marginals”. I afegeix: “El desenvolupament (...) necessita aquesta veritat”. Per això Benet XVI aprofundeix sobre “dos criteris orientadors de l’acció moral: la justícia i el bé comú”, afirmant que “Tot cristià està cridat a aquesta caritat, segons la seva vocació i les seves possibilitats d’incidir en la ciutadania. ” Atès que aquest és el darrer butlletí del curs, us desitjo el millor: que aprofiteu aquest temps d’estiu per a descansar, per a compartir amb la família i els amics, per a visitar aquelles persones que fa temps que no veieu o que estan malaltes, per a llegir, i també, per a fer recés i trobar-vos amb el Senyor, donant gràcies pel curs passat i encomanant el nou. Sigueu feliços!!! “Feliços ....” (Mt 5, 3 iss).
