ÉS NADAL!!!

Si, és Nadal. Quin misteri tant gran! Com pot ser que tot un Déu, omnipotent, creador del cel i de la terra, de les coses visibles i invisibles, vulgui fer camí amb nosaltres, encarnant-se en un infant, concebut en el si d’una senzilla noia del poble, Maria, per obra de l’Esperit Sant, promesa amb un fuster de Natzaret, Josep, descendent de David?

Una vegada més hem de fer memòria i adonar-nos que Déu és amor i estima a les seves criatures entranyablement, i d’una manera especial a tota la humanitat, creada a imatge i semblança seva. I per això, l’ ha alliberat del mal i del pecat, gràcies al seu Fill i Senyor nostre, a qui ha posat el nom de Jesús, que significa “Déu salva”, perquè quedi ben clara quina és la seva missió: salvar-nos. Hem tingut la oportunitat de preparar-nos per aquest esdeveniment durant el temps d’Advent, en que el profeta Isaïes, Joan Baptista i Maria, la mare de Jesús, la nostra mare, amb les seves paraules i el seu capteniment, ens han convidat a obrir-li el cor, lloc on es juga la nostra manera de ser i de fer, perquè Jesús també s’hi faci vida. Li obrirem? Aquests dies hem pogut copsar que l’esperit més pregó del Nadal, s’ha posat de manifest a través de la solidaritat que tantes persones heu mostrat en favor dels més necessitats, ja sigui en les campanyes de recollides d’aliments, en les col·lectes extraordinàries en favor de Càritas, o en el voluntariat discret i constant per ajudar als qui ho passen malament. Donem-ne gràcies a Déu i demanem-li, com feien alguns infants de l’escola parroquial Ramon Pont en la cantada de Nadales, de dijous passat, que Nadal, sigui cada dia. Demanem-ho en la pregària personal i tot participant en les celebracions que la nostra comunitat cristiana de Sant Cristòfor farà aquestes festes, en les que tots hi som convidats. Sant Nadal i feliç any nou per a tothom!!!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“VIU SENZILLAMENT PERQUÈ ALTRES, SENZILLAMENT, PUGUIN VIURE”

Aquest és el títol de la campanya de Càritas d’aquest any, que demana de tots un esforç per ser austers pensant en què hi ha moltes persones que no tenen el mínim per viure. Sentint-nos una gran família, no podem restar indiferents davant els desequilibris i les desigualtats entre nosaltres. No pot ser que hi hagi germans nostres, sense el mínim per a viure dignament, que no tinguin ni aliments ni un sostre on viure. Per això, hem de ser capaços de fer de la solidaritat característica quotidiana i constant en les nostres vides, per exemple destinant part dels nostres ingressos en favor dels més necessitats, de manera regular, i si cal, com alguns col·lectius s’han plantejat, renunciar a la paga extraordinària per a oferir-la a Càritas a fi que l’ administri en favor dels més pobres, cercant no només donar el peix, sinó també ensenyar a pescar. I ho podrem fer si VIVIM AMB SENZILLESA.

Tal i com ens diu Càritas en la postal de Nadal que rebrem aquest diumenge, en motiu de la col·lecta destinada a aquesta institució :

“Viure la senzillesa és... 1. No necessitar gaire coses per ser feliç. 2. Sentir més alegria a compartir i donar que a rebre. 3. Buidar el cor de coses sense valor i omplir-lo amb l’amistat i la fraternitat. 4. Creure que la teva vàlua i dignitat està en el que ets, i no en allò que tens. 5. Solidaritzar-se amb aquells que viuen en la pobresa i la necessitat injustament. 6. Confiar en les conviccions, en la fe i en aquells que t’estimen més que no pas en els béns materials. 7. Treballar per viure, no viure per treballar.

8. Gaudir de tot allò que la vida et dóna gratuïtament. 9. Respectar i tenir cura de la natura amb la teva forma de viure. 10. Utilitzar els diners per viure dignament, contribuir que tothom visqui dignament”. Certament, a les portes de Nadal, cal que ens adonem que viure així, ens farà més humans, i ens convertirà “ en un senyal d’ESPERANÇA en aquest món”.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA LITÚRGIA ,FONT D’ESPERANÇA?

Doncs sí. Així ho afirma l’Antonio Bravo en un article publicat a la Missa Dominical del Centre de Pastoral Litúrgica. I en què es basa per a fer aquesta afirmació? En el fet que els creients hi celebrem les intervencions salvadores de Déu en la història per encaminar-nos vers el futur de forma activa i confiada. Celebrem també la benedicció divina, garantia d’un futur fecund per al nostre món. I recordem les promeses de Déu i el seu acompliment en la novetat..

I parlant especialment de l’Eucaristia, afirma que “la tensió escatològica de la litúrgia cristiana dóna un nou impuls al nostre caminar en la història, posa “una llavor de viva esperança en la dedicació quotidiana de cadascú a les seves pròpies tasques”. De manera que “el cristià és cridat a fer néixer un món nou, a posar bases sòlides de justícia i solidaritat, a suscitar la vertadera esperança en el cor dels vulnerables i exclosos de la societat globalitzada. Anunciar “la mort del Senyor fins que torni” (1Co 11,26), comporta per als qui participen en l’Eucaristia el compromís de transformar el món segons l’Evangeli, fan resplendir la tensió escatològica de la celebració eucarística i de tota la vida cristiana. “Jesús, Senyor, veniu” (Ap 22,20).

Així, “l'esperança que brolla de la litúrgia autèntica permet superar els sentiments de frustració i desengany com els de por i impotència. Déu no ha abandonat mai al món, i el condueix a la plenitud”. En aquest temps d’Advent, serà bo que també revisem com vivim les diferents celebracions litúrgiques, especialment l’Eucaristia, si efectivament deixem que enforteixin la nostra esperança, i l’encomanem, enfront al desencís, la resignació i la passivitat que a vegades sembla imposar-se al nostre voltant.

Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA VOCACIÓ I LA RESPOSTA DE MARIA

Dijous vinent celebrarem la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria. L’àngel Gabriel no és enviat al Temple de Jerusalem, com per l’anunciació de Zacaries, que serà pare de Joan Baptista, sinó a Natzaret, un poblet insignificant de la “Galilea de les nacions”., on hi vivien jueus i grecs. Allà Maria rep la seva vocació. Tal i com era costum, Maria va ser “promesa” a l’edat de dotze o tretze anys amb Josep, que descendia del “llinatge de David”. Maria era “verge”, així ens ho recorda l’evangelista Lluc (Lc 1,27). L’àngel la saluda amb aquesta expressió “Alegra’t”, perquè Déu l’ha escollida sense que ella hagués merescut res abans. És objecte de la seva predilecció, i per això és plena de gràcia, fins i tot abans d’esdevenir mare: “El Senyor és amb tu”. Maria se sent torbada per les promeses i per aquesta salutació tant entranyable que l’àngel li adreça de part de Déu. Ella reflexiona i obté tot seguit una resposta. Serà mare del Messies, de Jesús, que vol dir, “Déu salva”. Però no concebrà el seu fill per la participació d’un pare terrenal, sinó per la participació de Déu, amb l’Esperit Sant. De la mateixa manera que planava sobre les aigües a l’inici de la creació, igualment ha de davallar damunt Maria en el començament de la redempció. El poder l’Altíssim “la cobrirà amb la seva ombra”. I com a signe de la intervenció creadora de Déu, l’àngel li anuncia que Elisabet, l’estèril, està encinta de Joan, perquè “a Déu res li és impossible”.

Però per a que les promeses divines de salvació s’acompleixin cal la resposta lliure de Maria. Ella, acollidora, obedient i disponible hi consent amb aquestes paraules: “sóc l’esclava del Senyor”, és a dir, com a serventa de Jahvé, i afegeix: “Que es faci en mi segons la teva paraula”. Maria, s’ha fiat del Senyor i esdevé el lloc de la presència de Déu. I nosaltres? Estem atents a la vocació que Déu ens adreça? Quina i com és la nostra resposta? Aprofitem aquest temps d’advent per pregar-ho i meditar-ho, i aprenguem de Maria a fiar-nos del Senyor en tot moment, i experimentarem com ella, que si el deixem, pot fer meravelles amb la nostra petitesa.

Mn. Joan Làzaro i Padrós