Dijous vinent celebrarem la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria. L’àngel Gabriel no és enviat al Temple de Jerusalem, com per l’anunciació de Zacaries, que serà pare de Joan Baptista, sinó a Natzaret, un poblet insignificant de la “Galilea de les nacions”., on hi vivien jueus i grecs. Allà Maria rep la seva vocació. Tal i com era costum, Maria va ser “promesa” a l’edat de dotze o tretze anys amb Josep, que descendia del “llinatge de David”. Maria era “verge”, així ens ho recorda l’evangelista Lluc (Lc 1,27). L’àngel la saluda amb aquesta expressió “Alegra’t”, perquè Déu l’ha escollida sense que ella hagués merescut res abans. És objecte de la seva predilecció, i per això és plena de gràcia, fins i tot abans d’esdevenir mare: “El Senyor és amb tu”. Maria se sent torbada per les promeses i per aquesta salutació tant entranyable que l’àngel li adreça de part de Déu. Ella reflexiona i obté tot seguit una resposta. Serà mare del Messies, de Jesús, que vol dir, “Déu salva”. Però no concebrà el seu fill per la participació d’un pare terrenal, sinó per la participació de Déu, amb l’Esperit Sant. De la mateixa manera que planava sobre les aigües a l’inici de la creació, igualment ha de davallar damunt Maria en el començament de la redempció. El poder l’Altíssim “la cobrirà amb la seva ombra”. I com a signe de la intervenció creadora de Déu, l’àngel li anuncia que Elisabet, l’estèril, està encinta de Joan, perquè “a Déu res li és impossible”.
Però per a que les promeses divines de salvació s’acompleixin cal la resposta lliure de Maria. Ella, acollidora, obedient i disponible hi consent amb aquestes paraules: “sóc l’esclava del Senyor”, és a dir, com a serventa de Jahvé, i afegeix: “Que es faci en mi segons la teva paraula”. Maria, s’ha fiat del Senyor i esdevé el lloc de la presència de Déu. I nosaltres? Estem atents a la vocació que Déu ens adreça? Quina i com és la nostra resposta? Aprofitem aquest temps d’advent per pregar-ho i meditar-ho, i aprenguem de Maria a fiar-nos del Senyor en tot moment, i experimentarem com ella, que si el deixem, pot fer meravelles amb la nostra petitesa.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
