“VIU SENZILLAMENT PERQUÈ ALTRES, SENZILLAMENT, PUGUIN VIURE”

Aquest és el títol de la campanya de Càritas d’aquest any, que demana de tots un esforç per ser austers pensant en què hi ha moltes persones que no tenen el mínim per viure. Sentint-nos una gran família, no podem restar indiferents davant els desequilibris i les desigualtats entre nosaltres. No pot ser que hi hagi germans nostres, sense el mínim per a viure dignament, que no tinguin ni aliments ni un sostre on viure. Per això, hem de ser capaços de fer de la solidaritat característica quotidiana i constant en les nostres vides, per exemple destinant part dels nostres ingressos en favor dels més necessitats, de manera regular, i si cal, com alguns col·lectius s’han plantejat, renunciar a la paga extraordinària per a oferir-la a Càritas a fi que l’ administri en favor dels més pobres, cercant no només donar el peix, sinó també ensenyar a pescar. I ho podrem fer si VIVIM AMB SENZILLESA.

Tal i com ens diu Càritas en la postal de Nadal que rebrem aquest diumenge, en motiu de la col·lecta destinada a aquesta institució :

“Viure la senzillesa és... 1. No necessitar gaire coses per ser feliç. 2. Sentir més alegria a compartir i donar que a rebre. 3. Buidar el cor de coses sense valor i omplir-lo amb l’amistat i la fraternitat. 4. Creure que la teva vàlua i dignitat està en el que ets, i no en allò que tens. 5. Solidaritzar-se amb aquells que viuen en la pobresa i la necessitat injustament. 6. Confiar en les conviccions, en la fe i en aquells que t’estimen més que no pas en els béns materials. 7. Treballar per viure, no viure per treballar.

8. Gaudir de tot allò que la vida et dóna gratuïtament. 9. Respectar i tenir cura de la natura amb la teva forma de viure. 10. Utilitzar els diners per viure dignament, contribuir que tothom visqui dignament”. Certament, a les portes de Nadal, cal que ens adonem que viure així, ens farà més humans, i ens convertirà “ en un senyal d’ESPERANÇA en aquest món”.

Mn. Joan Làzaro i Padrós