DIUMENGE 18 DE GENER DE 2015: ORDENACIÓ PRESBITERAL DE MN.ALBERT

   Ja podem anunciar públicament aquesta notícia que ens omple d’alegria, tot albirant el dia de Nadal de nostre Senyor.  Efectivament, el diumenge 18 de gener de 2015, a les 18:00 h de la tarda, a la Catedral de Terrassa, serà ordenat  prevere de mans del Sr. Bisbe Monsenyor Josep Àngel Saiz Meneses, el nostre diaca Mn. Albert Agib Mikhail. 

   Des d’ara l’encomanem a la pregària perquè esdevingui un fidel    pastor, a imatge i semblança de Jesucrist, el Bon Pastor. Així doncs, començarem el nou any amb aquesta novetat, que ben segur, repercutirà positivament en la vida celebrativa i pastoral de les tres parròquies que tenim encomanades. Com a prevere, tindrà el repte de portar l’anunci de la fe, una fe alegre, a aquest món, amb l’actitud de Jesús amb la dona samaritana. Com subratlla el Lino Emilio Díez  “Ell s’asseu en el pou de Jacob i allí es deixa trobar pels qui van a buscar aigua... La nova evangelització comença amb aquesta actitud de Jesús: asseure’s junt amb els homes i dones del nostre temps, esperar-los en els llocs on van a buscar aigua que pugui saciar la seva set i anunciar-los amb serena i joiosa certesa l’Evangeli... I afegeix: “El Nadal ens convida a no deixar-nos intimidar pels temps que ens ha tocat de viure i, amb més raó, a no convertir-nos en profetes de calamitats. Tot i que ple de contradiccions i desafiaments, aquest temps nostre és estimat per Déu, és creació seva, és terreny seu en el qual continua renovant la sembra de la seva Paraula perquè continuï donant fruit. L’infant Jesús que contemplem és el gra de blat que torna a esposar la nostra terra perquè produeixi amb renovada fecunditat pa bo,  generós i abundant per a tots. No hi ha espai per al pessimisme: és Nadal”. I acaba dient: “La contemplació d’un   Infant que ve en la debilitat de la pobresa ens reconcilia amb la pròpia debilitat, amb aquest deixar-nos fer per Algú que tot ho sap...  i que tot ho pot.  El Nadal no entela la realitat, la il·lumina. No oculta el problema, el situa. No és una il·lusió passatgera, és un to vital”.  

  Mn. Albert, aquest Nadal serà encara una mica més especial per a tu, atès el do que ben aviat rebràs. Moltes felicitats i que el  Senyor et beneeixi!   

  

                                                                                                                                                  Mn. Joan  Làzaro i Padrós

“QUÈ HAS FET AMB EL TEU GERMÀ?”

   “Que has fet amb el teu germà?” és el lema de la Campanya d’aquest Nadal de Càritas, amb el que se’ns recorda que amb la generositat de tots podrem seguir ajudant als nostres germans que més ho necessiten. A continuació us transcric el Manifest que l’equip SENCODE (SEnsibilització, COmunicació i Denuncia) de Càritas del nostre Arxiprestat ens ha fet arribar per llegir-lo a les misses de la setmana vinent, en que es farà la Campanya, destinant-hi la col·lecta:

“La nostra època està marcada per les desigualtats socials, la pobresa, la fam, la pèrdua o deteriorament dels drets. L’exclusió de les persones i les famílies més pobres creix de manera escandalosa. Els rics són més rics, i els pobres són més pobres, més nombrosos i amb menys drets. Milions de persones han quedat excloses, tirades a la cuneta de la nostra societat, del nostre món. I no solament això; també assistim a una “globalització de la indiferència”, com denuncia els sant pare Francesc: “La cultura del benestar, que ens porta a pensar només en nosaltres mateixos, ens  torna sensibles als crits dels altres. Ens hem acostumat al patiment de l’altre, no ens interessa, no és assumpte nostre”. Davant aquesta realitat que ens toca viure, els cristians d’arreu de la terra estem cridats a fer possible l’esperança del Regne de Déu enmig del dolor del seu poble. I l’esperança només pot ser possible quan totes les persones ens mirem les unes a les altres vestides de la mateixa dignitat que ens configura homes i dones integrants d’una família humana comuna, per damunt de creences, ideologies, ètnies, llengües, cultures, i siguem capaços de restablir la relació entre nosaltres i el món des de l’amo i la justícia. És el moment de tornar a les fonts, a les arrels de la nostra esssència i identitat, per recordar-les i obrar en conseqüència. Malgrat tot volem agrair que,, en tot aquest temps que portem de crisi, han sigut moltes les persones que ens han ajudat, ja sigui col.laborant en algun projecte o fent una aportació econòmica, sense les quals no podríem tirar endavant. És per això que una vegada més confiem en vosaltres. Moltes gràcies!”.  En la mesura que puguem, siguem generosos!!!

                                                                                                                                               Mn. Joan  Làzaro i Padrós

LA JOIA DE L’EVANGELI (VI): MARIA, LA MISSIONERA A PROP NOSTRE

   Retornant a la darrera exhortació apostòlica del Papa Francesc, “ La joia de l’Evangeli”, i a les portes de la festa de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, fa bé rellegir les paraules que el Sant Pare li dedica i que ara us comparteixo:

“Maria és la qui sap transformar una cova d’animals en la casa de Jesús, amb uns pocs bolquers i una muntanya de tendresa.  Ella és l’esclaveta del Pare que s’estremeix en la lloança. Ella és l’amiga sempre atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per l’espasa, que comprèn totes les penes. Com a mare de tots, és signe d’esperança per als pobles que sofreixen dolors de part fins que broti la justícia. Ella és la missionera que s’acosta a nosaltres per acompanyar-nos per la vida, obrint els cors a la fe amb el seu afecte matern.  Com una veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu. A través de les distintes advocacions marianes, lligades generalment als santuaris, comparteix les històries de cada poble que ha rebut l’Evangeli , i entra  a formar part de la seva identitat històrica. Molts pares cristians demanen el Baptisme per als seus fills en un santuari marià, amb la qual cosa manifesten la fe en l’acció maternal de   Maria que engendra nous fills per a Déu.. És allí, en els santuaris, on poden adonar-se com Maria reuneix al seu voltant els fills que pelegrinen amb molt d’esforç per mirar-la i deixar-se mirar per ella. Allí troben la força de Déu per a suportar els sofriments i fatics de la vida. Com a Sant Joan Diego, Maria els dóna la carícia del seu consol maternal i els diu a l’orella: “Que no es torbi el teu cor [...] ¿No sóc jo aquí, que sóc la teva mare?”. (nº 286).

Déu vos salve Maria...

                                                                                                                              Mn. Joan  Làzaro i Padrós

ADVENT I SEGONA VINGUDA DEL SENYOR”

   Us comparteixo una reflexió de Juan Martín Velasco, col.laborador del Centre Pastoral Litúrgica, que porta aquest  títol: “Advent i segona vinguda del Senyor”

   “La  celebració de l’Advent ens invita a preparar-nos per a la vinguda del Senyor. Però aquesta no s’exhaureix en el seu naixement ni en la debilitat de nostra condició. Els textos litúrgics del començament de l’Advent criden la nostra atenció sobre la seva segona vinguda, en glòria, per jutjar vius i morts i instaurar el Regne que no tindrà fi. Molts d’aquests textos es refereixen a la mort de l’home, tan certa com incerta és la seva hora; i a la fi de la seva història terrena i la del món, escenari en què ha discorregut. La complexitat dels textos i el seu llenguatge apocalíptic causen confusió i temor en no pocs lectors, dificulten la captació del seu llenguatge fonamental i impedeixen d’acollir-lo en el seu vertader sentit. Però aquests textos contenen un missatge saludable, consolador i   capaç de retornar l’esperança a la vida cristiana; forma part de l’Evangeli, la bona nova que la nostra vida no s’exhaureix en la seva etapa terrena, que el desig d’un més enllà del que es mundà i temporal que ens habita no és un desig va; és la confirmació que la història humana no és sols humana, és història de salvació en la qual s’ha compromès Déu mateix. En definitiva, es tracta de la vinguda en glòria del Senyor per consumar el regne iniciat amb la creació, les promeses divines, la seva vinguda en carn mortal, la seva mort i la seva resurrecció, i el designi de Déu de incorporar-hi tots els qui l’acullen, perquè Déu sigui “tot en tots”, en un Regne que no tindrà fi”. L’evangeli de Joan ho expressa en relació amb cadascú quan posa en boca de Jesús: Me’n vaig al Pare a preparar-vos lloc, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. Per això el missatge sobre la fe comporta una radical transformació de la visió de la vida i la història  humanes: en aquest món, la vida de cada persona en ell no és tot, i instal·lar-s'hi com  si ho fos la convertiria en “l’ombra d’un somni”; la història de la humanitat a la terra no ho és tot; per això no és “una història narrada per un boig”. La nostra vida i la nostra història són pelegrinatge cap a un final que els atorga sentit i valor decisius...”.  Aprofitem, aquest temps d’Advent  per meditar-ho,    pregar-ho i actuar en conseqüència!

                                                                                                                                    Mn. Joan  Làzaro i Padrós

DEU MEMBRES DE LA COMUNITAT REBEN EL SAGRAMENT DE LA CONFIRMACIÓ

   Aquest  dissabte dia 22 de novembre, en la vigília de la   Solemnitat de Crist, Rei de Tot el Món, amb la que acabem    l’any litúrgic, deu membres de la nostra comunitat reben de mans del Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz         Meneses, el sagrament de la confirmació. És una bona     notícia que hem d’agrair i encomanar en la nostra pregària personal i comunitària. La Confirmació, juntament amb el Baptisme i l’Eucaristia (primera comunió), són els sagraments de la   iniciació cristiana, les tres etapes en què es va forjant la       formació i creixement del cristià o cristiana en la seva fe. La confirmació, per tant, és el sagrament que “confirma” aquella gràcia que ja es va rebre amb el baptisme, però que ara és donada en plenitud per la força de l’Esperit Sant. Alhora és   davant dels altres una expressió personal i pública del desig de seguir Jesucrist dins de la comunitat de l’Església.

No és un diploma ni una llicenciatura per al qui ha seguit els cursos de catequesi, sinó un sagrament que deixa petjada, que marca per a tota la vida. Per això cal prendre la decisió de fer aquest pas lliurement, amb el desig de continuar el camí de Jesús, donant el millor d’un mateix especialment allà on s’ha fet bona part d’aquest camí.

     Així doncs, tenim el goig d’anunciar-vos que les persones que reben aquest sagrament són: Ámbar Noelia Ortega Contreras, Joan Rodriguez Novoa, Daniel      Rubio Arrufat, Mar Rubio Arrufat, Maria Saldaña    Garcia, David Suárez Fuentes, Carles Trujillo Agut,  Kerly Dayana Vega Loaiza, Assumpció  Arrufat Lombarte i Mariana Fuentes González.  Que el Senyor us  beneeixi amb els dons del  seu Esperit Sant!

                                                         

                                                                                                                                                                    Mn. Joan  Làzaro i Padrós

ELS DRETS DELS POBLES I LES NACIONS

    Rellegint el Compendi de la Doctrina Social de l’Església, que tal i com subratlla el Papa Francesc en el nº 184 de l’exhortació apostòlica “La joia de l’Evangeli”, “l’us i estudi del qual recomano vivament”, he retrobat un apartat que explícitament parla dels drets dels pobles i les nacions, i que pel seu interès i per a que cadascú en faci, si ho desitja, l’oportuna meditació en una jornada tant especial com la d’avui, us transcric literalment:

   “nº 157: El camp dels drets de l’home s’ha estès als drets dels pobles i de les nacions (Joan Pau II, enc.Sollicitudo rei socialis,33): en efecte, "tot el que és cert per a l’home, també ho és per als pobles"; (Joan Pau  II, carta en el 5oè aniversari de l’inici de la II Guerra Mundial,8). El Magisteri recorda que el    dret internacional "es fonamenta en el principi de l’igual respecte dels Estats, del dret a l’autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior bé comú de la humanitat";(Joan Pau  II, carta en el 5oè aniversari de l’inici de la II Guerra Mundial,8). La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència (Joan Pau II Discurs al cos diplomàtic 9/1/1988). Els drets de les nacions no són sinó "un dret fonamental a l’existència"; conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària "pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva "sobirania" espiritual""; (Joan Pau II, Discurs a  l’ Assemblea General de les Nacions Unides per la celebració del 50è aniversari de la seva fundació).
La nació té un dret fonamental a l’existència; a la pròpia llengua i    cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva sobirania espiritual; a modelar la pròpia vida segons les tradicions pròpies, excloent, naturalment, tota violació dels drets humans    fonamentals i, en particular, l’opressió de les minories”; a construir el propi futur proporcionant a les generacions més joves una educació apropiada (Joan Pau II, Discurs a l’ Assemblea General de les Nacions Unides per la celebració del 50è aniversari de la seva fundació).   L’ordre internacional requereix un equilibri entre particularitat i universalitat, a la realització del qual són cridades totes les nacions, el    deure primer de les quals és el viure en actitud de pau, de respecte i de solidaritat amb les altres nacions”.
 

                                                                                        Mn . Joan Làzaro i Padrós