FES FAMÍLIA:CREU I ESTIMA!

   Aquest és el títol del missatge que amb motiu de la Setmana de la Família d’enguany, que començarà el proper divendres dia 1 de març, ens adrecen les Delegacions de Família i Vida de les Diòcesis de Catalunya. Us en faig alguns subratllats:                                           

   “*La família és i seguirà essent sempre el fonament de la societat... En el seu si hem rebut el do de la vida, l’amor i l’acaronament dels pares, el caliu dels grans, la companyia i l’afecte dels germans. Amb la família hem rebut l’ajut en els moments importants i en els difícils. Dins la família, hi hem après els valors fonamentals de la vida: compartir, perdonar, conviure, dialogar, actuar amb sentit de gratuïtat, ser agraïts...la fe.

   *Crear una família és la tasca més noble que poden realitzar conjuntament un home i una dona. Per això, primer de tot, volem felicitar, animar i acompanyar els joves que es preparen al matrimoni, tot encoratjant-los a dur a terme amb molta esperança el seu projecte...En un temps d’incerteses i d’inseguretats, la reciprocitat d’amor profund, madur i fidel, que es nodreix de la voluntat renovada dia a dia de donar-se i estimar-se sense condicions, és font continua d’energies per a la parella, per a la família i per a cadascun dels seus membres. L’amor és més que un sentiment: és dedicar la pròpia vida pel bé de l’altre, en un compromís mutu i definitiu.

   *Pensem especialment en les famílies que per causa de malalties han perdut un ésser estimat, pares... Pensem també amb les que viuen aclaparades per la manca de recursos materials, en aquelles que la crisi ha castigat injustament i sense cap culpa... En els membres de les famílies trencades, les que no han arribat en l’intent d’ésser una comunitat estable i permanent de vida i amor...En moltes persones grans que actualment es troben soles i marginades de la societat, fins i tot a vegades per les mateixes institucions o comunitats de les quals han estat membres actius...

   *L’Església vol ser acollidora i respectuosa amb tots, també amb els qui han fet opcions que s’allunyen de la visió cristiana del matrimoni i de la família. En qualsevol cas, tots som fills  d’un mateix Pare, i estem cridats a reconèixer-nos i respectar-nos com a germans . 
   *En aquest  Any de la Fe...desitgem vivament que la nostra fe en Déu... ens esperoni a creure amb més convenciment en la família i en la força renovadora de l’amor, i que això ens ajudi a estimar més les nostres famílies i la gran família humana”. Que així sigui!

                                                                                             

                                                                                                                  Mn. Joan Làzaro i Padrós

L’EXEMPLE D’UN PAPA

    A continuació  transcric una part de les paraules que el nostre Bisbe de Terrassa,  Mons. Josep Àngel Saiz Meneses ens adreçava, poc després que el Papa anunciés la seva renuncia, donant-nos tot un exemple de senzillesa i humilitat i d’un gran amor a Déu i a la seva Església: “Benvolguts diocesans: Avui dilluns dia 11 de febrer s’ha fet pública la  comunicació que el Sant Pare ha fet en el Consistori Ordinari     Públic, en el que ha anunciat que  “després d’haver examinat davant Déu reiteradament la meva consciència, he arribat a la certesa que, per l’edat avançada, ja no tinc forces per a exercir adequadament el ministeri petrí” i que conseqüentment, continua el Sant Pare, “essent molt conscient de la serietat d’aquest acte, amb plena llibertat , declaro que renuncio al ministeri de Bisbe de   Roma, la seu de Sant Pere, quedarà vacant i haurà de ser convocat, per mitjà de qui té competències, el conclave per a l’elecció del nou Summe Pontífex”.

    Amb motiu de la seva elecció el dia 19 d’abril de 2005, jo m’adreçava als diocesans de Terrassa afirmant sobre el nou papa que “és coneguda abastament la seva experiència com a professor de teologia, com a teòleg expert en el Concili Vaticà II, com a cardenal arquebisbe de Munic, com a prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe. És proverbial la seva capacitat d’anàlisi, la seva profunditat de pensament i la seva formació filosòfica i teològica. Al mateix temps, crida molt l’atenció la humilitat i la senzillesa de la seva figura i del seu tracte; així com també, la sensació de profunditat i espiritualitat que dóna”...                                           

    Sens dubte, les seves tres encícliques marquen una fita important en el magisteri petrí: “Deus caritas est” va tractar sobre l’Amor de Déu, “Spe salvi” versà sobre l’Esperança i “Caritas in veritate” abordà la situació actual de l’economia i la societat a  nivell mundial. Ha sabut mantenir el contacte i la proximitat amb els joves a través de les Jornades Mundials de  la Joventut, ha afrontat els problemes interns de l’Església donant una resposta valenta i decidida, en temes que li han produït gran dolor i aflicció, ha convocat el clergat a la renovació en motiu de l’Any Sacerdotal i...a tota l’Església en l’Any de la Fe per tal d’intensificar la vivència del seguiment del Senyor i el testimoni de la caritat... El seu pontificat s’ha caracteritzat  especialment per la centralitat de Jesucrist, la veritat com a referència, el diàleg ecumènic i interreligiós i la renovació interna de l’Església...”.                                                              

   Donem-ne gràcies a Déu, i encomanem-lo en la pregària,    “tot demanant a l’Esperit Sant que continuï guiant la seva Església”.           

                                                                       Mn. Joan Làzaro i Padrós

“CREURE EN LA CARITAT SUSCITA CARITAT”

   Així titula el Sant Pare el seu missatge per a la Quaresma de 2013, acompanyant-lo amb la cita  de 1Jn 4,16 “Hem conegut    l’amor que Déu ens té i hi hem cregut”. En el marc de l’Any de la Fe, el Papa ens proposa meditar sobre la relació entre fe i caritat. Remarca 4 grans idees:

   1ª) La fe com a resposta a l’amor de Déu:  Citant la seva primera encíclica, afirma que “la fe ens mostra Déu que ens ha donat el seu Fill i així suscita en nosaltres la certesa ferma que realment és veritat que Déu és amor [... ]. La fe, que fa prendre consciència de l’amor de Déu revelat en el cor traspassat de Jesús a la creu, suscita l’amor. L’amor és una llum –en el fons l’única– que il·lumina constantment un món fosc i ens dóna la força per a viure i actuar. Tot això ens fa comprendre que l’actitud principal i distintiva dels cristians és precisament <>“.   

   2ª)La caritat com a vida en la fe: Afirma que “la fe és conèixer la veritat i adherir-s’hi (1Tm 2,4); la caritat és <> en la veritat (Ef 4,15). Amb la fe s’entra en l’amistat amb el Senyor; amb la caritat es viu i es conrea aquesta amistat (Jn 15,14s). La fe ens fa acollir el manament del Senyor i Mestre; la caritat ens dóna la felicitat de posar-ho en pràctica (Jn 13,13-17). En la fe som engendrats com a fills de Déu    (Jn 1,12s); la caritat ens fa perseverar concretament en la filiació divina   donant el fruit de l’Esperit Sant (Ga 5,22). La fe ens porta a reconèixer els dons que el Déu bo i generós ens encomana; la caritat fa que fructifiquin (Mt 25,14-30)”.

   3ª) El llaç indissoluble entre fe i caritat: Mai podem separar aquestes dues virtuts teologals, que venen de Déu. “Tot parteix de l’amor i tendeix a l’amor. Coneixem l’amor gratuït de Déu mitjançant l’anunci de l’Evangeli. Si l’acollim amb fe, rebem el primer contacte –indispensable– amb allò diví, capaç de fer-nos <>, per a viure i créixer després en aquest Amor i comunicar-lo amb alegria als altres”.

   4ª) Prioritat de la fe, primacia de la caritat: La fe precedeix la caritat, però es revela genuïna només si culmina en ella. Que aquesta Quaresma ens ajudi a viure-ho!

                                                                   

                                                                                              Mn. Joan Làzaro i Padrós

PREGÓ DE MANS UNIDES

   “Amics, en aquest moment històric en que els problemes ens toquen també en el nostre país, quan la crisi ens afecta a tots, intentar posar solució amb l’ajuda que podem donar és una exigència humana. I pot ser que el seu efecte més preocupant sigui no adonar-nos de les causes que fan que la crisi arribi a tots els indrets del món. Sembla que no vulguem veure que no tothom pot menjar tres cops al dia, ni té a prop un metge quan es posa malalt  o que 200.000 persones moren cada any a causa del tràfic de medecines falses. Però quan no és té en compte la dignitat de la persona, la manca de valors i no es posa en el centre de tot “l’ésser humà”·, la crisi fa florir situacions molt doloroses que revelen una absència de protecció dels drets fonamentals, així com una distribució injusta dels recursos. Mans Unides donem les Mans a persones sense cap recurs , que inclús per tenir aigua han de fer quilòmetres per trobar-la. Per això el nostre objectiu d’enguany és ajudar a fer un mur de contenció per poder guardar l’aigua de la pluja i així atendre les seves necessitats. Sempre trobem gent que no entén el que fem, o que pensa que aquest món no té remeu, i està clar que així serà si no ho intentem. Però intentar-ho val la pena, i pot omplir tota una vida, i convertir-se en un procés solidari i durador per aconseguir un veritable canvi social, basat en la igualtat de drets i oportunitats, transformant els projectes de desenvolupament en projectes de millora de vida per persones a les que manca el més elemental. I no es podrà aconseguir una veritable PAU mundial mentre milions de persones morin de FAM i no se’ls permeti utilitzar el que la seva terra els proporciona.     

  Comprometem-nos tots i que cadascú respongui des de la seva pròpia consciència. Moltes gràcies”.                                                                                                   

     Divendres     vinent se’ns proposa fer un dejuni voluntari, i el proper dissabte i diumenge hi haurà la col·lecta. En la mesura de les nostres possibilitats, participem-hi generosament!                           “No hi ha justícia, sense igualtat!”.

                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós