A continuació transcric una part de les paraules que el nostre Bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses ens adreçava, poc després que el Papa anunciés la seva renuncia, donant-nos tot un exemple de senzillesa i humilitat i d’un gran amor a Déu i a la seva Església: “Benvolguts diocesans: Avui dilluns dia 11 de febrer s’ha fet pública la comunicació que el Sant Pare ha fet en el Consistori Ordinari Públic, en el que ha anunciat que “després d’haver examinat davant Déu reiteradament la meva consciència, he arribat a la certesa que, per l’edat avançada, ja no tinc forces per a exercir adequadament el ministeri petrí” i que conseqüentment, continua el Sant Pare, “essent molt conscient de la serietat d’aquest acte, amb plena llibertat , declaro que renuncio al ministeri de Bisbe de Roma, la seu de Sant Pere, quedarà vacant i haurà de ser convocat, per mitjà de qui té competències, el conclave per a l’elecció del nou Summe Pontífex”.
Amb motiu de la seva elecció el dia 19 d’abril de 2005, jo m’adreçava als diocesans de Terrassa afirmant sobre el nou papa que “és coneguda abastament la seva experiència com a professor de teologia, com a teòleg expert en el Concili Vaticà II, com a cardenal arquebisbe de Munic, com a prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe. És proverbial la seva capacitat d’anàlisi, la seva profunditat de pensament i la seva formació filosòfica i teològica. Al mateix temps, crida molt l’atenció la humilitat i la senzillesa de la seva figura i del seu tracte; així com també, la sensació de profunditat i espiritualitat que dóna”...
Sens dubte, les seves tres encícliques marquen una fita important en el magisteri petrí: “Deus caritas est” va tractar sobre l’Amor de Déu, “Spe salvi” versà sobre l’Esperança i “Caritas in veritate” abordà la situació actual de l’economia i la societat a nivell mundial. Ha sabut mantenir el contacte i la proximitat amb els joves a través de les Jornades Mundials de la Joventut, ha afrontat els problemes interns de l’Església donant una resposta valenta i decidida, en temes que li han produït gran dolor i aflicció, ha convocat el clergat a la renovació en motiu de l’Any Sacerdotal i...a tota l’Església en l’Any de la Fe per tal d’intensificar la vivència del seguiment del Senyor i el testimoni de la caritat... El seu pontificat s’ha caracteritzat especialment per la centralitat de Jesucrist, la veritat com a referència, el diàleg ecumènic i interreligiós i la renovació interna de l’Església...”.
Donem-ne gràcies a Déu, i encomanem-lo en la pregària, “tot demanant a l’Esperit Sant que continuï guiant la seva Església”.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
