És la pregunta que se’ns trasllada en un dels materials que la Delegació de la Família ha fet arribar a les parròquies en motiu de la Festa de La Sagrada Família: Jesús, María i Josep. Us convido a meditar-ho al fil de les reflexions que s’hi contenen:
“1.La convivència mai no és fàcil, però en les famílies felices hi ha un desig sincer de viure l’Evangeli de Jesucrist, l’Evangeli de l’amor. I amb l’ajut de la gràcia de Déu i el seu esforç són capaços de viure l’aventura de l’amor i fer-ho <>.
2.La família té la missió de ser, cada cop més, el que ha de ser: comunitat de vida i d’amor. L’amor és el motor de tota comunió i l’únic ambient adequat perquè la família pugui viure, créixer i perfeccionar-se com a comunitat de persones. Perquè hi hagi comunitat d’amor cal viure’l, perdonant les deficiències, els errors, les omissions i multiplicant els elogis i les lloances per les obres bones.
3.La societat de consum ens inculca la idea que, perquè la família sigui feliç i gaudeixi d’un sa humor, ha de posseir habitualment moltes coses. ...Aquell dolç ambient familiar tant somniat..., pot esdevenir una situació on és real l’agressivitat, l’individualisme, on cadascun procura per ell.
4.Si creix l’egoisme en el si de la família, aquesta perd la seva missió: ser font de l’amor i, amb ell, de la felicitat i de l’alegria. Kierkegaard ens diu: ”La felicitat és aquella mansió meravellosa, on tothom desitja entrar. Cerquem d’obrir la porta fent força cap a dintre, empenyem cap a ella, per`com més volem obrir, la tanquem amb més força, perquè la porta de l’amor s’obre cap enfora, "cap als altres". L’amor brolla des de dintre, des d’un cor pacificat, feliç i ple de bon humor”.
5.Perquè en la família regni l’alegria, ha d’haver-hi amor, donació, perdó... Totes les virtuts ajuden a crear un clima de pau i d’alegria, però hi ajuda molt més la gràcia de Déu. L’alegria pot coexistir amb els problemes i el sofriment. "He perdut l’ús dels peus, dels braços, de les mans, he arribat a ser gairebé cec i mut. Però no puc tenir en menor estima el que encara em queda, que és molt millor: sempre tinc l’alegria dels altres dons que Déu m’ha donat, sobretot, la fe" (G.Papini)... Un somriure costa poc i produeix molt. Dura sols un instant i el seu record perdura eternament”.
I se’ns pregunta: La nostra família sap relativitzar els fets, vivint des de l’amor?; en quina o en quines coses posem la font de la nostra felicitat i bon humor?. Feliç Any Nou!!!
Mn. Joan Làzaro i Padrós
