Es veu clar que les migracions internes o internacionals, esdevenen una sortida a la recerca de condicions de vida millors o per fugir de l’amenaça de persecucions, guerres, violència, fam i catàstrofes naturals i com a conseqüència es produeix “una barreja sense precedents de persones i de pobles, amb problemàtiques noves no només des del punt de vista humà sinó també ètic, religiós i espiritual”.
Davant d’aquest fenomen, l’Església s’enfronta al desafiament d’ajudar els migrants a mantenir ferma la fe, també quan manca el suport cultural que hi havia en els països d’origen, cercant igualment noves estratègies pastorals, mètodes o llenguatges per una acollida sempre vital de la Paraula de Déu”. Per això, el Papa exhorta a les comunitats cristianes a “oferir atencions particulars als treballadors migrants i a les seves famílies, a través de l’acompanyament de la pregària, de la solidaritat i de la caritat cristiana; de la valoració de tot allò que enriqueix recíprocament; i també de la promoció de nous projectes polítics, econòmics i socials que afavoreixin el respecte a la dignitat de cada persona humana, la tutela de la família, l’accés a un habitatge digne, al treball i a l’assistència”.
Certament, en l’actual context de crisi global, es fa difícil assolir de manera plena aquests objectius. De totes maneres, donem gràcies a Déu pels passos que es van fent. En aquest sentit la nostra comunitat és un punt de trobada i acolliment, per a moltes famílies nouvingudes, els fills de les quals s’han incorporat amb tota normalitat als grups de catequesi, de confirmació i de joves; a l’Esplai Parroquial... I des de la vessant més assistencial, Càritas ha intentat donar ajut moral i material a aquelles persones migrants del nostre barri que ho han necessitat. Amb tot, hem de continuar avançant, amb l’ajut de Déu!
Mn. Joan Làzaro i Padrós
