De vegades em pregunto si ens queda prou clara aquesta part de la invitació que ens fa Jesús a seguir-lo. Ell no ens vol vendre la moto, no vol maquillar ni presentar d’una manera enganyosa la seva missió. Déu, totpoderós, creador del cel i de la terra, s’ha abaixat per a compartir-ho tot amb nosaltres. Jesús ens dóna a conèixer fins a quin punt ens estima. La seva missió arriba al punt culminant quan, negat i menyspreat, entoma literalment la seva creu, i clavat damunt d’ella, dóna la seva vida, prenent sobre seu el nostre pecat. Allà expira i confia el seu darrer alè al Pare, que el ressuscita el tercer dia, obrint-nos el pas cap a la vida eterna. Tot s’acompleix. Des d’aleshores, la creu pren un sentit nou. D’instrument de martiri, passa a ser per a nosaltres font de redempció, perquè a través d’ella som salvats. Jesús ens diu que si volem seguir-lo, ser cristians de fets i no només de paraula, ens cal, d’una banda, descentrar-nos, per posar-lo a Ell com a centre, la seva manera de ser i de fer, i això comporta, entre d’altres coses, estimar i perdonar “setanta vegades set”, això és, “sempre”. De l’altra, ens demana que prenguem cada dia la nostra creu, i per tant, que no defugim les dificultats ni les responsabilitats, que les entomem amb fe i esperança, compartint la bona nova de l’Evangeli, treballant per la pau i la justícia veritables; encara que anem contracorrent i que, com Jesús, siguem escarnits i maltractats. No tinguem por, doncs, i ben units a Crist, amb la pregària, amb els sagraments, sentint-nos poble de Déu, Església, prenguem la nostra creu i treballem colze a colze amb els germans, per a fer un món millor.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
