Albirem un nou curs ple de reptes personals i col·lectius. De mica en mica ens anem posant apunt per reprendre tot el que durant l’estiu ha pres un ritme més pausat o simplement, s’ha aturat. Tant de bo que hàgim pogut carregar piles, renovar forces i plens de Déu, de la força del seu Esperit Sant, ens hi tornem a posar amb joia, la joia de l’Evangeli.
Les nostres famílies van recuperant també el ritme habitual. D’aquí a pocs dies, els infants tornaran l’escola, els joves a l’institut i a la universitat. Tant de bo que molts d’ells, també se sentin cridats a conèixer Jesús, i a participar de la vida de la seva gran família, l’Església, la parròquia, en les diferents possibilitats que se’ls ofereixen: Catequesi, KTCLUB, Confirmació, Moviment de Joves, Esplai... Què important que és la família, cèl·lula bàsica en la nostra societat, i de la que en parlarem força a partir del mes d’octubre, amb la convocatòria del Sínode per part del Papa Francesc.
No podem oblidar a tantes persones que continuen patint en les seves carns les nefastes conseqüències de la crisi: sense treball, sense una llar estable..., i el que és més greu, sense esperança en un futur millor. No deixem de fer tot el que estigui al nostre abast, cadascú des de la responsabilitat que li correspon, per donar-hi una resposta adequada.
I a pocs dies de celebrar la Diada Nacional del poble de Catalunya, vull fer memòria del document dels nostres bisbes “Al servei del nostre poble”(ASNP), redactat en commemoració del 25è aniversari d’un altre document emblemàtic “Arrels Cristianes de Catalunya”(ACC), en que afirmen: “reconeixem la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l’expressió, i defensem el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d’acord amb la doctrina social de l’Església” (nº4 en relació al nº 8ACC) . I afegeixen: “Avui s’han manifestat nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta com el poble de Catalunya s’ha d’articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d’Espanya en el context europeu actual. Com a pastors de l’Església no ens correspon a nosaltres optar per una determinada proposta a aquests reptes nous, però defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles i que recerquin amb paciència la pau i la justícia “(n.5). Sobre aquesta base, són ben adients les paraules del Bisbe de Girona, en la glossa d’aquest diumenge: “Cal defensar el que sincerament creiem que és millor per als ciutadans, però alhora ens cal ser respectuosos, justos, amables envers les persones i els grups que tenen diverses postures en relació amb Catalunya i el seu encaix amb Espanya. Tanmateix, cal sempre el discerniment, la informació, el raonament i la possibilitat de decidir...Conèixer què desitgem els ciutadans és fonamental per assumir decisions, siguin les que siguin, i per configurar el present i el futur”.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
