Aquest diumenge dia 25 de novembre, en el marc de la Campanya CAP PERSONA SENSE LLAR 2010-2015, Càritas, juntament amb la col·laboració de la Federació d’Entitats de suport a les Persones Sense Llar i la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar, commemoren la 20a edició de les seves campanyes. En el fullet informatiu editat per aquesta ocasió, afirmen que “són vint anys sensibilitzant i denunciant la realitat quotidiana de les persones en situació de sense llar i la dificultat en el seu accés als drets fonamentals. Han estat molts els murs que ha calgut escalar o enderrocar per tornar a conquerir la dignitat d’aquestes persones, que als ulls de la major part de la societat “semblen invisibles”, però no ho són”. En el moment actual, de forta crisi econòmica, de retallades, en que es restringeixen les lleis que garanteixen els serveis socials, s’endureixen les condicions d’accés a rendes bàsiques/mínimes; es limita la durada de les prestacions; i es condiciona la tramitació dels papers en funció de la residència legal i empadronament; ja ens podem imaginar que el panorama s’agreuja tremendament.
A aquesta dramàtica realitat, li hem d’afegir la d’aquelles persones, que s’han quedat sense llar en ser desnonades a instància dels bancs creditors de la hipoteca amb que van comprar l’habitatge, els quals no es conformen en saldar el deute amb el retorn de la finca (la dació en pagament), condemnant als seus antics clients a la misèria, perquè ningú més els oferirà crèdit mentre figurin a la llista de morosos. Per aquestes persones i les seves famílies es nega el rescat que sí s’ofereix a mans plenes als bancs i caixes, coautors de la crisi que ens afecta. Mentre moltes persones no tenen llar o es queden sense ella, milers i milers de pisos propietat d’aquestes entitats financeres resten buits i desocupats. Són situacions injustes, que clamen al cel. Com a cristians i ciutadans, hem de demanar a qui correspongui, que prengui les mesures que calguin per a eradicar-les.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
