M’ho heu sentit a dir moltes vegades, que en el cor de cada persona s’hi juga la seva manera de ser i de fer més pregona i autèntica. I és ben cert, com ens recorda Càritas en el lema d’enguany, que “LES COSES IMPORTANTS ES FAN DE COR”.
Sempre he pensat que la invitació que se’ns fa a la missa, en començar la pregària eucarística: “Amunt els cors”, a la que responem : “Els elevem al Senyor”, per a ben preparar-nos interiorment a rebre el cos i la sang de Crist, Fill unigènit de Déu i salvador nostre, l'hauríem d’acollir i posar en pràctica en tots els moments de la nostra vida, especialment quan ens embarguen les dificultats, el desànim, el defalliment o el fracàs. Elevar el cor a Crist, per unir-lo al seu Sagrat Cor, del qual, dalt la creu, brolla sang i aigua, naixent l’Església i els seus sagraments; és la manera d’afrontar l’esdevenidor amb la millor disposició, sabent que en Ell, que és “benèvol i humil de cor, trobarem el repòs que tant desitgem, perquè el seu jou és suau, i la seva càrrega lleugera” (Mt 11, 29-30).
Així doncs, aixecant els nostres cors al Senyor, els cristians hem d’esforçar-nos a superar el pessimisme i la desesperació, per a ser optimistes i esperançats, no pas ingenus, aportant el nostre gra de sorra, colze a colze amb els altres germans, a fi que el nostre món, que comença al carrer, al barri, a la ciutat, al país... sigui millor., més solidari i just; i amb la força de l’Esperit Sant, arribem a fer de les benaurances de Jesús, el pa nostre de cada dia.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
