dissabte, 20 d’abril del 2013

LES VOCACIONS, SIGNE D’ESPERANÇA


   Aquest diumenge, dia 21 d’abril escau la 50a. Jornada Mundial de Pregària per les Vocacions, i diumenge vinent, dia 28 d’abril, pregarem especialment per les Vocacions Natives.    El Papa emèrit Benet XVI,  en el seu darrer missatge en motiu de la Jornada Mundial, afirmà que “la pregària constant i profunda fa créixer la fe de la comunitat cristiana, en la certesa sempre renovada que Déu mai no abandona el seu poble i el sosté suscitant vocacions especials, al sacerdoci i a la vida consagrada, per a que siguin signes d’esperança pel món”. I afegí, adreçant-se als joves: “no tingueu por de seguir Jesús i de recórrer amb intrepidesa els exigents senders  de la caritat i del compromís generós. Així sereu feliços de servir, sereu testimonis d’aquell goig que el món no pot donar, sereu flames vives d’un amor infinit i etern, aprendreu a “donar raó de la vostra esperança”          (1Pe 3,15).                                                                                                                    Pel que fa  a la Jornada de Vocacions Natives del proper diumenge, les delegacions de Missions de Catalunya han fet  públic un comunicat amb el títol “Vocacions Natives: un crit d’esperança”, del qual us en transcric uns fragments: “Durant molt temps ens van recordar que les vocacions natives eren l’Operació Primavera de l’Església, representen un gran signe d’esperança: en molts països de nova cristiandat les vocacions al sacerdoci i a la vida consagrada continuen brollant amb molta força. Amb el recordatori anual se’ns planteja un gran repte: no podem deixar perdre ni una vocació per manca de mitjans espirituals i materials per aconseguir l’objectiu que ja plantejava el decret “ad gentes” del Vaticà II: <>[...] Ara amb l’arribada d’un Papa<>, no podem sinó valorar molt positivament tota la feina que s’ha fet per aconseguir que totes les comunitats tinguin els seus servidors sorgits de les pròpies comunitats [...] [...]la contemplació de les vocacions en els territoris de missió és un argument cabdal per enfortir l’esperança que Déu segueixi cridant arreu de la Terra.”  Preguem, doncs, esperançats,  per totes les vocacions  i donem-ne gràcies a Déu!                                                                                                                               
                                                                                                                                                            Mn. Joan Làzaro i Padrós