TEMPS DE QUARESMA: TEMPS DE DESERT, TEMPS DE SEMBRA
Aquest dimecres, dia 17 de febrer, començarem la Quaresma, i ho farem amb el gest de la imposició de les cendres. Les cendres són el símbol de la destrucció de la mort provocada pel pecat, però alhora ens conviden a la conversió perquè en elles hi ha la llavor de l’esperança: l’esperança de ser de nou recreats per la Pasqua de Crist Jesús. L’altre dia, regirant papers, vaig trobar aquest escrit, pensat per a aquest temps que anem a encetar, i m’ha semblat bé compartir-lo per si ens pot fer bé: "Algú raona:*L’acció dels missioners i de les ONG al tercer món és inútil com una gota d’aigua en un mar de misèria. *Un avi agafa les mans de la seva dona. Sempre ho ha fet: ho fa també ara que la té amb Alzheimer. Algú li ha dit: “És inútil que hi perdis tantes hores. No se n’assabenta de res. T’ho dic pel teu bé”. *Quan era estudiant universitària va visitar un orfenat de Bolívia. Ara, casada i amb dos fills seus, hi ha tornat i ha adoptat un nadó amb un defecte físic. Algú ha comentat: “Ben tonta, ella. Si tenia ganes d’adoptar un infant , hauria pogut fer-ho amb un de sa”. A la Pasqua de fa 1977 anys, a Jerusalem, un tal Jesús de Natzaret mor penjat en una creu. Una mort ben inútil, a judici de tothom. Amigues i amics: L’acció “inútil” dels missioners, de les ONG continua sent-nos necessària´, l’amor “inútil” és més poderós que qualsevol malaltia; la bondat “inútil” d’una nova mare és més forta que tota lògica; la mort “inútil” de Jesús de Natzaret ens és vida. “Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit” (Jn 12,24)." Tant de bo que aprofitem aquesta Quaresma per a fer desert, per a deixar que el Senyor sembri en nosaltres la seva paraula i propicií la nostra conversió personal i comunitària, per a viure intensament la Pasqua.
