CRIDATS A ACOLLIR COM JESÚS !

L’acolliment és un aspecte de la pastoral en el qual, tot i la seva importància, no acabem d’ensortir-nos-en. El Centre d’Estudis Pastorals de les diòcesis catalanes (CEP), ha treballat abastament aquest tema i ha editat una “Guia de bones pràctiques”, que anirem comentant. Avui ens aturarem en la “visió evangèlica de l’acolliment”: Partint de la cita de Lluc 15,2: “Murmuraven i deien: “Aquest home acull els pecadors i menja amb ells”, el document subratlla que acollir és:

*Rebre, algú que es presenta, i especialment admetre’l en la nostra companyia. És l’hospitalitat que Jesús practicava i ens deixà com a manament: qui us acull m’acull!. Jesús acull tothom perquè el Déu de Jesús és Pare de tots, especialment d’aquells “que no tenen pare”.

*Atendre una demanda, una opinió, una doctrina un consell. Pels cristians, es tracta d’acollir Jesús, la seva Paraula, en el cor, com ho feren les primeres comunitats. Està estretament lligat amb el servei tan destacat en l’evangeli: el rentament de peus (Jn 13). Acollint, esdevenim veritablement cristians, perquè ens porta a estimar l’altre tal com és, i fem com féu Jesús.

Tota la comunitat cristiana en totes les seves actuacions ha d’ésser acollidora. El model a seguir el trobem a Emaús: caminar d’esquena a Jerusalem (lloc de poder), anant a cercar a la gent allà on és, ajudant a formular bé les preguntes, cercant les respostes en la Paraula de l’Evangeli, donant claus per a entendre i participar en la celebració, i avançar vers la recerca d’una fe adulta i per això saber desaparèixer quan calgui.

Mn. Joan Làzaro i Padrós