Reprenent el fil de la setmana passada, l’Església, a través del seu magisteri, considera que no hi ha eutanàsia, en les següents circumstàncies:A) Davant la mort inevitable: Quan ja no hi ha remeis eficaços, el malalt pot determinar, si està en condicions de fer-ho, el curs dels seus últims dies o hores, mitjançant aquestes decisions:
*Acceptar que s’assagin en ell medicacions i tècniques en fase experimental, que no estan lliures de tot risc.
*Rebutjar o interrompre l’aplicació d’aquests remeis.
*Conformar-se amb els mitjans pal·liatius que la medicina li pugui oferir per alleugerir el dolor, encara que no el curin. Pot rebutjar medicacions o operacions en fase experimental.
B)Davant la mort imminent: Quan el tractament a rebre l’únic que produirà és una prolongació precària i penosa de la seva existència, el malalt pot rebutjar-lo, però, no rebutjar els mitjans normals o comuns que li permetin de sobreviure, com ara l’alimentació i la hidratació.
En el cas d’Eluana Englaro, a l’empara d’un resolució judicial, es va decidir i executar la interrupció de la seva alimentació i hidratació, és a dir, d’allò que forma part de les cures bàsiques o mínimes per a mantenir la vida humana, que en els casos de malalts en estat vegetatiu persistent (EVP), com el d’Eluana, inclou, fins i tot, l’alimentació per sonda. Si aquesta fos la causa de la seva mort, i aquí radica la controvèrsia, ens trobaríem davant un cas d’eutanàsia passiva.
