Crist viu!, Crist ha ressuscitat i ens porta la salvació! Al.leluia! És la gran notícia de Pasqua. Però som prou conscients del que significa ser “salvats”. Mn. Josep Rovira Belloso, un bon tèoleg de casa nostra, en un text titulat “Salvar-se, deixar-se salvar i viure com a salvats”, ens diu que “avui, el concepte de salvació es troba debatut i refusat, davant d’una oposició que raona així: dir que l’home necessita la salvació equival a declarar-lo mancat o desvalgut, cosa contrària a l’acabament o a la dignitat pròpia de l’home modern –lliure i emancipat– que, en tot cas, s’ha de salvar ell mateix”. Davant el retret d’algun filòsof actual que Déu ens declarava pecadors i, després ens volia salvar, Mn. Rovira respon: “En realitat, Déu no ens declara pecadors, sinó que hi ha situacions provocades per homes concrets que fan mal a molta gent. Són exemples: la violència contra les persones o la destrucció de la natura a canvi d’obtenir riqueses per a uns pocs... Davant d’això, la gent senzilla –com la intel·lectual– s’uneix al clam del filòsof Martin Heidegger: <
>. Per això la Bíblia parla espontàniament de la salvació com a gesta de Déu en favor dels homes”.
Aquest diumenge II de Pasqua també és el diumenge de la Divina Misericòrdia de Déu, de l’amor incondicional revelat a través del rostre de Jesús. L’amor de Déu és més fort que la mort, perdona i ens dóna sempre una nova oportunitat per esmenar-nos, ens salva. I alhora, amb la força del seu Esperit, ens envia a ser testimonis del seu amor enmig del món. Gràcies per la confiança, Senyor!!!
Crist viu!, Crist ha ressuscitat i ens porta la salvació! Al.leluia! És la gran notícia de Pasqua. Però som prou conscients del que significa ser “salvats”. Mn. Josep Rovira Belloso, un bon tèoleg de casa nostra, en un text titulat “Salvar-se, deixar-se salvar i viure com a salvats”, ens diu que “avui, el concepte de salvació es troba debatut i refusat, davant d’una oposició que raona així: dir que l’home necessita la salvació equival a declarar-lo mancat o desvalgut, cosa contrària a l’acabament o a la dignitat pròpia de l’home modern –lliure i emancipat– que, en tot cas, s’ha de salvar ell mateix”. Davant el retret d’algun filòsof actual que Déu ens declarava pecadors i, després ens volia salvar, Mn. Rovira respon: “En realitat, Déu no ens declara pecadors, sinó que hi ha situacions provocades per homes concrets que fan mal a molta gent. Són exemples: la violència contra les persones o la destrucció de la natura a canvi d’obtenir riqueses per a uns pocs... Davant d’això, la gent senzilla –com la intel·lectual– s’uneix al clam del filòsof Martin Heidegger: <