Els moviments obrers cristians de Catalunya i Balears: (ACO, GOAC, JOC, MIJAC), capellans obrers, religiosos/es en barris i Delegacions de Pastoral Obrera de les Diòcesis de Catalunya, cada any, el primer de maig, presenten un manifest. Enguany està dedicat a reflexionar sobre la Crisi que ens afecta. Constaten l’enduriment progressiu de la situació de moltes famílies treballadores. Qualifiquen aquesta crisi, a més a més d’econòmica, fruit de l’especulació financera; de social i política, en tant que les decisions de gran entitats financeres transnacionals, han pesat durant molt de temps més que les polítiques dels Estats i els organismes internacionals; i d’ètica, atès que ha primat la cobdícia sense límits per obtenir el màxim benefici, per sobre dels valors ètics.Amb encert, fan ressonar amb força la paràbola de Jesús sobre l’home ric i Llàtzer, el pobre; retratant el contrast entre l’opulència cega i la pobresa injusta. És clar que ens convida com al jove ric, a posar el cor en el bé de les persones per sobre de les coses materials.
En el manifest se’ns proposa ser crítics davant la crisi i demana, entre d’altres coses, que: es moderin els salaris dels càrrecs directius i dels polítics i no només dels treballadors; es prioritzi l’economia real per sobre de l’especulativa; es recuperin els fonaments ètics de l’economia, com la responsabilitat social, perquè estigui al servei del bé comú; s’eliminin els paradisos fiscals; es regeneri la política entesa com a servei als altres; s’eduqui integralment, recuperant valors com l’honradesa, l’austeritat i l’esforç, de manera que l’educació sigui una oportunitat de veritable creixement humà.
Val la pena rumiar-hi i aplicar-nos allò que de nosaltres depengui, sota el mestratge de Jesús.
