M’ha semblat oportú abordar aquest tema, ateses les múltiples informacions aparegudes a resultes de la mort d’Eliana Englaro. Aquesta jove italiana, de 38 anys, estava en estat vegetatiu des del gener de 1992 , fruit d’un greu accident de trànsit. El seu pare i tutor, va obtenir de la Cort Suprema italiana una resolució que li permetia interrompre l’alimentació i la hidratació artificial que rebia la seva filla des d’aleshores. El dilluns passat, l’Eliana moria, segons sembla, per manca d’hidratació i alimentació.I sorgeix la pregunta: Ens trobem davant un nou cas d’”eutanàsia”?.
Com ja sabeu, eutanàsia (paraula que ve del grec “eu”, bé, i “thanatos”, mort), significa bona mort o ben morir. Més concretament, s’entén per eutanàsia una acció o una omissió que per la seva naturalesa, o en la intenció, causa la mort, amb el fi d’eliminar qualsevol dolor. Se situa doncs en el nivell de les intencions o dels mètodes usats.
El Magisteri de l’Església afirma, entre d’altres coses, que la “vida humana és el fonament de tots els béns,la font i condició necessària per a tota activitat humana i de tota convivència social. Si la major part dels homes creuen que la vida té un caràcter sagrat i que ningú pot disposar d’ella a caprici, els creients veuen a la vegada en ella un do de l’amor de Déu, que són cridats a conservar i a fer fructificar” (Iura et Bona CDF). Per això, “ningú pot atemptar contra la vida d’un home innocent sense oposar-se a l’amor de Déu cap a ell, sense violar un dret fonamental, irrenunciable i inalienable, sense cometre, per això, un crim d’extrema gravetat”. En continuarem parlant.
