En aquesta solemnitat del Cos i la Sang de Crist, en que fem memòria que Crist, se’ns dóna del tot com aliment, diada de comunió i de caritat, Càritas, ens adreça aquestes paraules: La campanya de Càritas d’aquest any vol cridar l’atenció sobre un futur en valors . En concret per el Corpus 2009, posa en relleu el valor de la PARTICIPACIÓ, per això us llegim el testimoni d’una voluntària que en aquest cas concret fa referència a l’atenció dels infants al sortir de l’escola, com podria ser dels que fan temes d’inserció laboral , de repartiment d’aliments, d’acompanyament d’avis..., etc. Escoltem-ho: “Jo participo en el voluntariat de Càritas dins el projecte de reforç educatiu, en el barri de la Cogullada. Generalment venen uns 15 nens i nenes, tots magrebins. Primer juguen una estona, després els hi donem berenar i finalment durant una hora els ajudem en les tasques de l´escola.
Els inicis no van ser gens fàcils per a mi. Em vaig trobar amb uns infants que cridaven molt, s'enfilaven per sobre les taules, etc.. Jo volia aplegar, doncs no em veia capacitada per fer aquest voluntariat, però des de Càritas i els meus companys voluntaris em van animar a seguir.
Els inicis no van ser gens fàcils per a mi. Em vaig trobar amb uns infants que cridaven molt, s'enfilaven per sobre les taules, etc.. Jo volia aplegar, doncs no em veia capacitada per fer aquest voluntariat, però des de Càritas i els meus companys voluntaris em van animar a seguir.
Durant aquest tres anys que porto en aquest voluntariat he anat estimant cada dia més aquests nens i nenes. Tenen les mateixes inquietuds, juguen i canten com tots els altres nens.
També he tractat amb algunes de les seves mares, doncs els vénen a acompanyar i a buscar. El concepte que jo tenia de la dona magrebí m´ha canviat totalment. He pogut comprovar com es preocupen pels seus fills i l’interés que tenen perquè aprenguin i facin bé els treballs de l'escola i com agraeixen la nostra tasca.
Crec que seria bo que tothom intentés de tractar amb persones d´altres ètnies. Ampliaríem el nostre nivell cultural i alhora els miraríem amb uns altres ulls, molt més humans i generosos.
Animo a qui pugui, que destini una part del seu temps al voluntariat, us asseguro que recompensa.”
També he tractat amb algunes de les seves mares, doncs els vénen a acompanyar i a buscar. El concepte que jo tenia de la dona magrebí m´ha canviat totalment. He pogut comprovar com es preocupen pels seus fills i l’interés que tenen perquè aprenguin i facin bé els treballs de l'escola i com agraeixen la nostra tasca.
Crec que seria bo que tothom intentés de tractar amb persones d´altres ètnies. Ampliaríem el nostre nivell cultural i alhora els miraríem amb uns altres ulls, molt més humans i generosos.
Animo a qui pugui, que destini una part del seu temps al voluntariat, us asseguro que recompensa.”
En la mesura de les nostres possibilitats, siguem generosos!
