Jornada del DOMUND

Aquest diumenge  celebrem la Jornada del DOMUND,  amb el  lema “La Paraula, llum pels pobles”. Enguany té per objectius: valorar els missioners com a ministres de la Paraula que il·lumina a tots els pobles; promoure entre els fidels una sensibilitat i predilecció envers els més necessitats; participar en les activitats organitzades en motiu del DOMUND; col·laborar econòmicament amb les necessitats materials de les missions. Certament, com ens deia Sant Pau a la carta als cristians hebreus , diumenge passat, “la  Paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor”. Avui, com en temps dels apòstols, urgeix portar-la a tots pobles. Així ho manifestaren els nostres bisbes, en el Sínode  d’octubre de 2008,: “La Paraula de Déu és un bé per a tots els homes, que l’Església no ha de conservar    només per a si mateixa, sinó compartir amb alegria i  generositat amb tots els pobles i les cultures, per a que també ells puguin trobar en Jesucrist el camí la veritat i la vida (Jn 14,6)”.  Cal compartir la Paraula i sobretot viure-la, donar-ne testimoni.  El mateix Sínode afirma que  “els bisbes, els preveres, els diaques, les persones de vida consagrada, laics i laiques han d’estar a prop també de les persones que no participen de la litúrgia ni de la vida de les nostres comunitats... I aquesta tasca l’entomen especialment  els missioners. Ells,  amb la Paraula de Déu a la mà, anuncien arreu, i de vegades enmig de condicions difícils i adverses, la Bona  Nova de l’Evangeli. Sentint-nos doncs, partícips de la missió que Crist ens encomana, col·laborem-hi amb allò que estigui al nostre abast.

Mn. Joan Làzaro i Padrós  

SALUDOS DE MARIANO: EL NUEVO SEMINARISTA DE LA PARROQUIA

Me llamo MARIANO NDONG EKOMO. Nací el 24 de julio de 1975 en Guinea Ecuatorial. Soy el último hijo de   diez hermanos de una familia cristiana humilde. Desde muy pequeño escenificaba siempre en los juegos infantiles las celebraciones de misas, en que siempre hacía yo de cura, era muy novedoso entre nosotros la presencia de un sacerdote en nuestra aldea humilde; generalmente veíamos al sacerdote una vez al año concretamente en el día de la fiesta patronal. Hasta el día de hoy, sigue siendo motivo de gran alegría la visita del cura.

Siempre me emocionaba la manera en que veía a mis padres vivir los sacramentos, las celebraciones y las prácticas devocionales, principal sustento de su perseverancia en la fe.

Cuando fui creciendo iba tomando en serio la idea de ser sacerdote. Empecé  a pensar el gran bien que podía hacer a esta gente si llegaba a ser sacerdote. Pero tampoco podía comunicarlo a mis padres cuando fui a estudiar a la ciudad, no porque se opondrían a la idea de que fuera sacerdote, sino porque ellos no podían el coste anual de la estancia en el seminario. Me recuerda mucho ahora mi situación de aquel entonces como lo que le pasaba al Papa Juan XIII de pequeño, impresionante los designios de Dios.

Hoy, gracias a Dios me encuentro entre vosotros, en mi primera parroquia, con ánimo de aprender y de compartir la  experiencia de fe en nuestro Señor Jesús.

                                                                                                               Mariano  Ndong Ekomo

Estimado Mariano: La comunidad cristiana de Sant Cristòfor te acoge con los brazos  abiertos, con la ilusión de compartir esta etapa  contigo y crecer juntos en la fe y en la amistad mutua con el Señor. Además, te felicitamos, porqué pronto serás ordenado diácono por el Obispo de Terrassa: el domingo 8 de noviembre, a las 18 h, en la  Catedral.   Muchas felicidades. Te encondamos en nuestra oración.