EN VISTAS A LA ORDENACIÓN DIACONAL DE MARIANO

      Domingo que viene, día 8 de noviembre, a las 18 h, en la Catedral de Terrassa, será ordenado diácono nuestro nuevo seminarista, Mariano Ndong Ekomo. Es un momento importante para el, pero también para nuestra parroquia y para toda la Iglesia. Será constituido servidor de todo el pueblo de Dios, al servicio del obispo y de su presbiterio, quedando unido a Cristo-Servidor. Tendrá la oportunidad de manifestar el servicio de amor de Cristo en el mundo con su dedicación especial a los pobres. La plegaria de ordenación recuerda la relación de los diáconos con la liturgia (cuando se refiere a los levitas que cuidan del Templo) y con la solidaridad (al referirse a los Siete escogidos para hacerse cargo de los pobres: Ac 6,1-7). En ella también se invoca la gracia de los siete dones del Espíritu para imitar a Cristo servidor.          Es tarea del diácono, entre otras, administrar solemnemente el bautismo, conservar y distribuir la Eucaristía, asistir  y bendecir los matrimonios en nombre de la Iglesia, llevar el viático a los moribundos, leer la Sagrada Escritura a los fieles, instruir y exhortar al pueblo, presidir el culto y la oración de los fieles, administrar los sacramentos. Querido Mariano, te felicitamos y te encomendamos al  Señor, para que guie tus pasos con su Espíritu Santo y puedas ser un fiel imitador de Jesucristo, sirviendo a su Iglesia y en especial,  a los hermanos más necesitados.

CARITAS IN VERITATE (II).

L’encíclica social del Papa Benet XVI

En el darrer full del curs passat, ja avançàvem que periòdicament parlaríem d’aquesta encíclica. Avui ho fem, reproduint algunes de les reflexions que ens va compartir Mn. Antoni Babra, antic vicari de Sant Cristòfor, i director del Seminari de Doctrina Social de l’Església (SEDASE) de la Facultat de Teologia de Catalunya, a l’escola Vedrunes de Terrassa, el 3 d’octubre: “Caritas in veritate planteja l’estreta relació caritat en la veritat com a força extraordinària per motivar i fer moure els compromisos més valents en favor de la justícia i de la pau, en uns moments difícils de globalització. Tracta d’orientar l’autèntic desenvolupament humà integral des del punt de vista econòmic, social, polític, moral i religiós. Constata les desviacions i els problemes dramàtics de la crisi actual, els efectes perniciosos sobre l’economia real d’una activitat financera mal utilitzada i en part especulativa, la gravetat dels fluxos migratoris i la degradació del medi ambient. Planteja el triple deure del desenvolupament solidari de la humanitat segons la visió cristiana: el deure de caritat universal (la fraternitat), el deure de la justícia social (el desenvolupament econòmic) i el deure d’igualtat (la societat civil). Defineix la confiança recíproca com un encontre entre persones, ja que avui ha fallat greument. Enfoca el desenvolupament dels pobles com un deure de la solidaritat universal. Critica que es consideri l’augment de la població com a primera causa de subdesenvolupament.... Tot seguit passa a relacionar empresa i ètica dins un model d’empresa enquadrat en un marc jurídic i social adequat. Reclama la reducció de la despesa energètica dels països desenvolupats, la necessitat de nous estils de vida pel que fa al creixement econòmic, el consum i els recursos de l’aigua. Adverteix la urgent reforma tant de la ONU com del sistema econòmic i financer internacional.... Finalment, assenyala el gran obstacle per assolir el veritable desenvolupament integral humà en la caritat i en la veritat: l’home sense Déu.”

Mn. Joan Làzaro i Padrós