COM REGNA CRIST LA NOSTRA VIDA?

Aquesta és una pregunta que hauríem de fer-nos a cada moment, sobretot a l’hora de prendre decisions i executar-les. Crist és veritablement el punt de referència fonamental de la meva vida sobre el qual recolzo tot el meu ser i el meu fer?

Aquest diumenge, acabem l’any litúrgic amb la solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món. com a colofó de l’obra de la salvació guanyada per Ell, que, com Església, hem celebrat enguany, escoltant diumenge rere diumenge, l’evangeli de Sant Lluc. Diumenge vinent encetarem el temps d’Advent, d’espera i preparació del Nadal de Jesús, i començarem un nou any litúrgic de la mà de l’evangelista Sant Mateu.

És un bon moment per a fer balanç, per adonar-nos fins a quin punt hem deixat regnar Crist la nostra vida. I si diem que el regne de Déu és un regne d’amor, que té la màxima expressió en el seu Fill, que dalt la creu ho dóna tot per nosaltres, vencent la mort i carregant damunt seu el mal del món, per a salvar-nos; és també un temps propici per a revisar com hem estimat personalment i comunitàriament, de pensament, paraula i acció, en aquest any que litúrgicament acabem. Segurament ens adonarem que moltes vegades hem fet curt, i per tant no hem contribuït prou a fer present Crist, enmig del món. Bé, doncs, reconeixe-m'ho amb humilitat, demanem perdó per les vegades que li hem fallat i posem-nos les piles, reprenent el nou any, fent nostre el segon pla pastoral diocesà, que aquest dissabte s’ha presentat amb el lema “Enviats a anunciar la bona nova”, del qual ja en parlarem abastament més endavant. Deixem que Crist regni la nostra vida, i amb el nostre humil testimoni fem créixer el seu regnat d’amor i de pau arreu.

Diumenge vinent hi haurà les eleccions al Parlament de Catalunya. No ens en desentenguem i aportem el nostre gra de sorra per a fer un món millor. Escollim els nostres representants a consciència, bo i confrontant els seus programes amb el missatge, els valors que Crist, el nostre rei,encarna. Qui serà més capaç de dur-los a terme?

Mn. Joan Làzaro i Padrós

DIADA DE GERMANOR: “L’ESGLÉSIA: COMUNITAT DE FE, DE CARITAT I D’ESPERANÇA”

Aquest diumenge escau la Jornada de Germanor, a través de la qual se’ns convida a participar activament en l’ajut i finançament de l’Església, que som tots. Enguany es vol subratllar que l’Església és una comunitat de fe, de caritat i d’esperança, i d’aquí en surt el lema.

És una comunitat de fe, en tant que s’expressa especialment en el culte, en la celebració de l’Eucaristia i dels altres sagraments. També ho fa en els centres d’estudi , en la catequesi i en les classes de religió, així com en les publicacions de l’Església.

És una comunitat de caritat, a través dels múltiples serveis que fa a la societat, entre ells, el que fan institucions com Càritas, des de les parròquies; Mans Unides i d’altres.

I és una comunitat d’esperança, que en paraules de Benet XVI, en la seva encíclica sobre l’esperança Spe Salvi, l’aprèn i l’exercita en: “ la pregària, com a escola ; l’actuar i el sofrir, com a llocs d’aprenentatge; i el judici com a lloc d’aprenentatge i exercici de l’esperança”.

És evident que per a assolir la seva missió, l’Església necessita recursos humans i econòmics. Si bé es rep un import de l’Estat, a través de la casella que marquem a la Declaració de Renda, és insuficient per a continuar atenent tants i tants serveis que reverteixen en bé de la societat, especialment dels més necessitats. Per això, cada any, la diada de Germanor, ens ajuda a conscienciar-nos a que hi aportem allò que estigui a la nostra mà.

Mn. Joan Làzaro i Padrós