"AL SERVEI DEL NOSTRE POBLE" II

Avui ens centrarem en el capítol 4at, titulat “La fe cristiana i alguns reptes actuals”, de la nova carta pastoral dels bisbes de Catalunya titulada “Al servei del nostre poble” en commemoració dels 25 anys del document: “Arrels cristianes de Catalunya”. I destaquem alguns d’aquests reptes: 1er) La consolidació de la democràcia participativa: “Una societat arrelada en la fe cristiana ha de beure constantment de la font inesgotable dels principis ètics i dels seus fonaments”. Això comportarà la revaloració de la democràcia, del sistema legal, de les institucions i de la tasca política; 2on)Per una laïcitat positiva: “La independència mútua del poder polític i l’Església, el reconeixement del fet religiós com a humanitzador i com a motor de progrés ; 3er) La diversitat de valors, d’estils, de vida i de creences: Sent un signe de vitalitat del poble que català, exigeix un doble compromís: “el deure d’evitar el relativisme i el sincretisme mitjançant un correcte exercici de discerniment ; i superar la temptació de confrontació, mitjançant la col·laboració i el diàleg franc i obert”; 4at) Els fluxos migratoris: Qualsevol emigrant és una persona humana, amb drets inalienables. “Cal garantir els seus drets i alhora ajudar-los a integrar-se en la nostra cultura i en la nostra societat, sense que perdin les seves peculiaritats pròpies i legítimes”; 5è) La crisi econòmica tan greu que patim: Crida a tots els agents socials... a no decaure en l’esforç, malgrat la duresa de les circumstàncies, i a treballar amb esperança, fent-ho d’acord amb els grans valors humans i cristians; 6è) La família i l’educació: Família i escola comparteixen la missió d’educar, d’ajudar a que la persona maduri plenament. Malgrat la crisi que pateixen , continuen sent fonamentals; 7è) Equilibri ecològic amenaçat: Tenim el deure de respectar la natura i les seves lleis, com a do de Déu, i fer-ne un us responsable , al servei de tots, en solidaritat amb les generacions futures, començant per l’estima i la cura de tota forma de vida.

Els bisbes, demanant humilment perdó pels errors comesos, com a membres de l’Església, es proposen i ens proposen “una nova primavera de l’esperit, una nova embranzida evangelitzadora al servei de tota la societat i una generosa entrega als més petits i necessitats: que cadascú en el seu entorn sigui flama ardent de fe i de caritat”. Que així sigui!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“AL SERVEI DEL NOSTRE POBLE”(I)

En motiu de la commemoració dels vint-i-cinc anys del document dels bisbes de Catalunya Arrels cristianes de Catalunya, l’episcopat català ens ha presentat una nova carta pastoral titulada Al servei del nostre poble, per a reafirmar-ne la validesa i l’actualitat del seu missatge, i renovar el seu compromís i el de tota l’Església catòlica a Catalunya envers el nostre poble. Per la seva importància i actualitat, us en parlaré en aquest butlletí i en el proper.

El document consta d’una introducció i cinc grans capítols. En la introducció els prelats catalans, citant paraules de Benet XVI a la visita a l’Obra del Benefico Social del Nen Déu, es proposen i ens proposen a tot el poble cristià que peregrina a Catalunya“de servir la nostra societat, guiats per la llum de l’Evangeli, amb un nou impuls i coratge, <> .

En el capítol 1er, titulat “Valoració de la nostra identitat col·lectiva”, en continuïtat amb els seus predecessors, els bisbes reconeixen “la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l’expressió”, i defensen “el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d’acord amb la doctrina social de l’Església”. També s’afirma que “el futur e la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per integrar la diversitat que la configura”. En el 2on capítol, “La contribució del cristianisme i de l’Església”, ens diuen que “Catalunya, la seva cultura i la seva identitat, no es poden entendre sense la presència de la fe cristiana...Aquesta contribució consisteix en primer lloc, en la quantitat considerable de personalitats i d’obres socials, culturals, assistencials o educatives...però també en l’àmbit més profund del sentit de la vida, de la concepció de la persona humana i de la societat, dels drets humans, de la idea de treball i progrés, de llibertat, de compromís, d’economia...”.

La setmana vinent compartirem el més significatiu dels següents capítols.

Mn. Joan Làzaro i Padrós