LA MEMÒRIA DE CÀRITAS

Aquests dies s’han presentat les memòries de Càritas de la Província Eclesiàstica de Barcelona i de l’Arxiprestat de Terrassa. Les trobareu juntament amb la fulla diocesana. Us animo a que les agafeu i les llegiu detingudament. Ens ajudarà a ser més conscients del molt que es fa i del molt que encara queda per fer.

Una vegada més hem de subratllar la tasca de denúncia profètica i acció evangèlica que fa aquesta entitat de l’Església, mostrant una de les vies més solvents per canalitzar la nostra “indignació” davant la crisi, la pobresa, les injustícies, els abusos de poder i la corrupció. És ben veritat, que quan hi col·laborem, Càritas “és el braç que arriba on personalment nosaltres no arribem”. Com se’ns deia en l’escrit que publicàvem la setmana passada, hi ha moltes maneres de col·laborar-hi. Val la pena recordar, que a la nostra parròquia hi ha un grup de voluntaris acompanyants de la gent gran, que destina una part del seu temps a ajudar i fer companyia a persones que estan soles, amb el guiatge de l’Andrea, l’assistent social. Precisament dimarts passat celebràvem tots junts, acompanyants i acompanyats, el fi de curs, compartint una estona festiva en el Centre Parroquial, amb un petit refrigeri i el cant generós del “Trio Sant Cristòfor”. També hi ha un grup de voluntaris que prepara i reparteix aliments a les persones necessitades del barri, que les assistents socials de Càritas i municipals envien a la parròquia. Cada dijous, de 9:00 a 10:30 es fa aquest servei, en aquests moments tant necessari. A tall d’ exemple, el mes de maig, es van repartir 335 lots, destinats a 113 famílies. Si esteu interessats a participar-hi podeu adreçar-vos a un servidor o a alguns dels voluntaris. També podem donar-hi suport, amb la pregària i a través de les nostres aportacions econòmiques, a fi que Càritas ho canalitzi en forma d’ajut material i de formació (ensenyar a pescar) per a que tota persona necessitada, pugui trobar la manera de guanyar-se la vida dignament.. Permeteu-me que acabi donant-vos les gràcies per la vostra generosa aportació a la col.lecta de Càritas de Corpus que vam fer la setmana passada: 749 e. Què Déu us beneeixi!

Mn. Joan Làzaro i Padrós

“LES COSES IMPORTANTS ES FAN DE COR”

Us faig avinent l’escrit que Càritas de l’Arxiprestat de Terrassa ens ha fet arribar en motiu de la campanya d’enguany:

“Germans i germanes: Sol passar aquests darrers temps, que els que fem servei a Càritas, la gent ens interpel·la i ens diu: - Teniu molta feina a Càritas , oi?, Com us ho feu?.

Què és Càritas?. Mireu Càritas , ja ho sabeu, és l’obra social de l’Església, i un dels espais , on els creients tenim la possibilitat de complir amb el deure de l’Amor. Realment els darrers anys, han estat anys d’una forta demanda a la qual responem, tal com us hem anat dient , gràcies a tots vosaltres. I ho anem fent amb seny i generositat.

Com ho fem?. Càritas no s’atura al primer impacte que rep, sinó que a l’hora acompanya, pensant en el futur d’aquella persona o d’aquella família que ha trucat a les nostres portes i per això té diversos projectes engegats per la realització personal i per ajudar a reprendre el camí cap a una vida digna. Càritas, al mateix temps fa un gest de compromís amb l’Església, que som tots nosaltres, i vol arribar a un enriquiment de tota la societat, i per això : TENIM les portes obertes.

Amb què compta Càritas per fer tot això?. Compta amb tots vosaltres, amb les vostres pregàries, amb les vostres aportacions i amb els vostres gestos, i amb els voluntaris que amb el seu lliurament sincer, deixen petjades d’una nova humanitat, on ells hi aporten acolliment, amistat, esperança, dignitat, suport, integració i acompanyament. En aquest moment la nostra consigna és: LES COSES IMPORTANTS ES FAN DE COR, i això suposa un compromís personal. A més de pensar en el germà, cal ajudar-lo. I encara una crida: En aquesta jornada propera al Corpus, més que mai, volem demanar a totes les persones d’aquesta societat, que no deixin que el valor del compromís solidari entri en crisi, perquè necessitem mans amb cor, persones que es comprometin a fons, en definitiva : VOLUNTARIS que lliurin la seva vida de veritat, que es resumeix en la frase següent: Fa més feliç donar que rebre.” Som-hi doncs, i fem el que estigui a les nostres mans!!!. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós