Amb aquest crit aclamen a Jesús, pujat dalt d’un pollí en la seva entrada a Jerusalem en la festa de Pasqua, tot acomplint-se el que el profeta Zacaries havia predit: “No tinguis por, ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa la seva entrada muntat en un pollí d’ase”(Jn 12,15). Ha arribat l’hora d’entomar la missió que Déu Pare li ha encomanat, esdevenir l’anyell que lleva el pecat del món, amb la seva passió, mort i resurrecció: “Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat” , com el gra de blat, que per donar molt de fruit, ha de caure a terra i morir. Però la majoria dels qui el reben brandant palmes i palmons, i cridant: “Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor, el rei d’Israel”, se n’obliden, perquè no entenen que el seu reialme és diferent als d’aquest món: ni honors, ni poder, ni riqueses;sinó servei, humilitat, pobresa.
Jesús, abans de fer el gest més gran d’amor envers tota la humanitat: donar la vida a la creu (Divendres Sant), per a vèncer la mort, el mal i el pecat i per salvar-nos amb la seva mort i resurrecció, (Vetlla Pasqual), s’acomiada dels seus deixebles fent l’últim sopar (Dijous Sant). És el moment en que institueix la Eucaristia com a memorial de la seva presència entre nosaltres fins a la fi dels temps, penyora de la vida eterna; i rentant els peus dels deixebles, ens mostra una vegada més que no ha vingut a ser servit sinó a servir i que aquest ha de ser l’estil de vida dels seus seguidors, de la seva Església.
Acompanyem a Jesús aquests dies sants, els més importants de l’any, sentim-nos units a Ell amb tots els germans, entomant les pròpies creus i ajudant-nos a portar-les, units a la creu de Crist, sense defugir-les, amb fe i amb amor, convençuts que així com no hi ha resurrecció sense creu, tampoc hi ha creu sense resurrecció.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
