EL CONCILI VATICÀ II I L’ANY DE LA FE

    El  dia 11 d’octubre passat commemoràvem el      cinquantè aniversari de l’inici del Concili Vaticà II. Per molts, és un dels esdeveniments més importants a nivell espiritual i religiós del segle XX. El Papa Joan XXIII el va convocar amb la perspectiva de promoure la unitat dels cristians i un aggiornamento (posada al dia) de l’Església   romana, en paraules del P. Evangelista Vilanova. Des del començament, el Papa Joan volgué donar-li un caràcter  pastoral, és a dir, “un organisme viu i vibrant que en la llum i en l’amor de Crist veu i abraça tot el món” (juny de 1960).    Això li donà una fisonomia i una composició amb característiques pròpies i la novetat  respecte els anteriors concilis de superar “la concepció del cristianisme com, una suma de doctrina i de disciplina”, segons remarca el mateix P. Vilanova, en la introducció general de l’obra `”CVII Constitucuions, Decrets, Declaracions” publicada conjuntament per la Facultat de Teologia de Catalunya i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’any 2003.                                                                                                  

   L’Any de la Fe, convocat pel Papa Benet XVI, bo i coincidint amb el 50è aniversari del Concili, pot ser una bona oportunitat per a rellegir, meditar i aprofundir els textos que el composen. Aquells que  ho vulgueu, podeu fer-ho accedint a la web  www.anydelafe.org, on hi    trobareu  diferents fragments (píndoles) dels   documents del     Concili, així com         comentaris, pregàries i    testimonis     diversos molt enriquidors, relacionats amb la fe. Aprofitem aquesta oportunitat que se’ns ofereix i compartim-la amb     tothom. 

                                                                                   Mn. Joan Làzaro i Padrós

EL TESTIMONIATGE, EXPRESSIÓ DE LA FE

   Aquest diumenge celebrem la Jornada Mundial de les Missions-DOMUND 2012, amb el lema “Missioners de la Fe”. Tots ens hi podem sentir inclosos, i per tant, expressar la nostra fe a través del testimoniatge, enmig del món. En un interessant article del filòsof i teòleg Francesc Torralba, titulat “L’experiència de la fe: deseiximent i compromís” afirma  que “no hi ha fe sense testimoniatge. El sí cristià a Déu implica més d’un no en relació als criteris del món. No es tracta pas de refusar el món o fugir-ne. Es tracta de refusar allò que, en les estructures i els costums del món, fa viure   d’esquena a Déu o n’allunya”. I afegeix: “L'actitud fonamental del  creient és a de la confiança i de l’abandonament amorós que no deixa d’influir en qualsevol situació. Diu l'Evangeli: "No passeu ànsia per la vostra vida pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant què us vestireu. Oi que la vida val més que el vestit? (...) El vostre Pare del Cel sap prou bé que teniu necessitat de totes aquestes coses. Que el    vostre afany sigui Déu com a Senyor vostre, i la fidelitat del seu designi, i totes les altres coses ell us les donarà d’escreix (Mt 6,25.32-33).         

I conclou: “El deseiximent del món és, curiosament, font d’un compromís serè i  responsable, també d’una pau infinita, de la pau que suposa saber-se en les mans de Déu, de la serenitat que dóna saber que Déu     m’estima a mi infinitament des de sempre. Amb aquesta certesa, amb la convicció que no tot depèn de nosaltres, el creient es compromet en la realitat, s’hi encarna amb l’esperança que, en darrer terme, la història no li pertany.”.                                                                      

   Posem, doncs, la nostra confiança en el Senyor, i testimoniem la nostra fe amb la nostra vida.

                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós