“CREURE EN LA CARITAT SUSCITA CARITAT”

   Així titula el Sant Pare el seu missatge per a la Quaresma de 2013, acompanyant-lo amb la cita  de 1Jn 4,16 “Hem conegut    l’amor que Déu ens té i hi hem cregut”. En el marc de l’Any de la Fe, el Papa ens proposa meditar sobre la relació entre fe i caritat. Remarca 4 grans idees:

   1ª) La fe com a resposta a l’amor de Déu:  Citant la seva primera encíclica, afirma que “la fe ens mostra Déu que ens ha donat el seu Fill i així suscita en nosaltres la certesa ferma que realment és veritat que Déu és amor [... ]. La fe, que fa prendre consciència de l’amor de Déu revelat en el cor traspassat de Jesús a la creu, suscita l’amor. L’amor és una llum –en el fons l’única– que il·lumina constantment un món fosc i ens dóna la força per a viure i actuar. Tot això ens fa comprendre que l’actitud principal i distintiva dels cristians és precisament <>“.   

   2ª)La caritat com a vida en la fe: Afirma que “la fe és conèixer la veritat i adherir-s’hi (1Tm 2,4); la caritat és <> en la veritat (Ef 4,15). Amb la fe s’entra en l’amistat amb el Senyor; amb la caritat es viu i es conrea aquesta amistat (Jn 15,14s). La fe ens fa acollir el manament del Senyor i Mestre; la caritat ens dóna la felicitat de posar-ho en pràctica (Jn 13,13-17). En la fe som engendrats com a fills de Déu    (Jn 1,12s); la caritat ens fa perseverar concretament en la filiació divina   donant el fruit de l’Esperit Sant (Ga 5,22). La fe ens porta a reconèixer els dons que el Déu bo i generós ens encomana; la caritat fa que fructifiquin (Mt 25,14-30)”.

   3ª) El llaç indissoluble entre fe i caritat: Mai podem separar aquestes dues virtuts teologals, que venen de Déu. “Tot parteix de l’amor i tendeix a l’amor. Coneixem l’amor gratuït de Déu mitjançant l’anunci de l’Evangeli. Si l’acollim amb fe, rebem el primer contacte –indispensable– amb allò diví, capaç de fer-nos <>, per a viure i créixer després en aquest Amor i comunicar-lo amb alegria als altres”.

   4ª) Prioritat de la fe, primacia de la caritat: La fe precedeix la caritat, però es revela genuïna només si culmina en ella. Que aquesta Quaresma ens ajudi a viure-ho!

                                                                   

                                                                                              Mn. Joan Làzaro i Padrós

PREGÓ DE MANS UNIDES

   “Amics, en aquest moment històric en que els problemes ens toquen també en el nostre país, quan la crisi ens afecta a tots, intentar posar solució amb l’ajuda que podem donar és una exigència humana. I pot ser que el seu efecte més preocupant sigui no adonar-nos de les causes que fan que la crisi arribi a tots els indrets del món. Sembla que no vulguem veure que no tothom pot menjar tres cops al dia, ni té a prop un metge quan es posa malalt  o que 200.000 persones moren cada any a causa del tràfic de medecines falses. Però quan no és té en compte la dignitat de la persona, la manca de valors i no es posa en el centre de tot “l’ésser humà”·, la crisi fa florir situacions molt doloroses que revelen una absència de protecció dels drets fonamentals, així com una distribució injusta dels recursos. Mans Unides donem les Mans a persones sense cap recurs , que inclús per tenir aigua han de fer quilòmetres per trobar-la. Per això el nostre objectiu d’enguany és ajudar a fer un mur de contenció per poder guardar l’aigua de la pluja i així atendre les seves necessitats. Sempre trobem gent que no entén el que fem, o que pensa que aquest món no té remeu, i està clar que així serà si no ho intentem. Però intentar-ho val la pena, i pot omplir tota una vida, i convertir-se en un procés solidari i durador per aconseguir un veritable canvi social, basat en la igualtat de drets i oportunitats, transformant els projectes de desenvolupament en projectes de millora de vida per persones a les que manca el més elemental. I no es podrà aconseguir una veritable PAU mundial mentre milions de persones morin de FAM i no se’ls permeti utilitzar el que la seva terra els proporciona.     

  Comprometem-nos tots i que cadascú respongui des de la seva pròpia consciència. Moltes gràcies”.                                                                                                   

     Divendres     vinent se’ns proposa fer un dejuni voluntari, i el proper dissabte i diumenge hi haurà la col·lecta. En la mesura de les nostres possibilitats, participem-hi generosament!                           “No hi ha justícia, sense igualtat!”.

                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós