Fa uns dies va arribar a les meves mans un fulletó, editat per la Delegació de la Pastoral de la Salut en motiu de l’Any de la Fe, amb la voluntat de donar a conèixer el testimoni de la Rita Mondéjar Rodríguez, voluntària de la Pastoral de la Salut d’una parròquia de Sabadell, que va morir l’any 2007, a l’edat de 59 anys, després de patir una greu i llarga malaltia. M’ha semblat que aquest diumenge, en que celebrem el dia del malalt, ens faria bé compartir el seu testimoni de fe, amb un dels seus darrers escrits, titulat “Acollir l’inesperat”: “Pare, Déu de la vida. La vida que m’has donat, la vida tan formosa, la vida que he viscut i que estic vivint, que tu em fas tan amena, perquè contínuament me la canvies, Pare. Encara no m’he acostumat a una manera de viure, quan surt quelcom d’imprevist: un problema, una alegria, una alguna cosa física, com ara. Altra vegada canviar de vida? Una altra acceptació, una altra esperança, una altra il·lusió, altres llàgrimes! Però aquesta és la meva vida. No. La vida que Tu vols que jo visqui. Avui he trobat aquella oració del P. Carles de Foucald: <<Senyor, fes de mi el que vulguis. Pare, em poso a les teves mans. Fes de mi el que vulguis. Sigui el que sigui te’n dono gràcies. Estic disposat a tot. Ho accepto tot, perquè la teva voluntat es compleixi en mi i en totes les criatures. No desitjo res més, Pare. Et confio la meva ànima. Te la dono amb tot l’amor de que sóc capaç, perquè t’estimo i necessito donar-me, posar-me en les teves mans sense mesura, amb una infinita confiança, perquè Tu ets el meu Pare>>. En llegir-la novament, avui té per a mi un altre sentit, perquè abans la resava amb alegria i de cor, però avui hi poso un interrogant: Senyor, estic disposada a tot, ho accepto tot? No ho sé, perquè en moltes ocasions em sento dèbil, espantada pel sofriment. Sé que tu ets el meu Pare. M’ho diu tot el meu ésser i tinc posada en Tu tota la meva esperança i la meva confiança...”.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
