Diumenge vinent celebrarem un any més la Campanya de Germanor, amb l’objectiu d’assolir solidàriament l’autofinançament de l’Església. Aquesta iniciativa va ser impulsada pel doctor Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 1913-Barcelona, 2006), . bisbe auxiliar de Barcelona (1955-1964), bisbe de Girona (1964-1971), arquebisbe de Barcelona (1971-1990) i cardenal de la Santa Església Romana (1973-2006), de qui enguany celebrem els 100 anys del seu naixement. Com a senzill homenatge, permeteu-me que us comparteixi la semblança que en fa el blog de Catalunya Cristiana: “Va ser un pastor de caràcter fort i alhora proper, amb un peculiar sentit de l’humor i dotat del pragmatisme propi d’un home de govern. El seu fidel secretari mossèn Antoni Davesa —hem celebrat l’aniversari del seu traspàs— havia manifestat que al Dr. Jubany la participació en el Concili Vaticà II li havia canviat la visió de l’Església i del món. Un Concili que va tenir cura d’aplicar primer a Girona i després a Barcelona amb el convenciment que la restauració ja era impossible. Fou impulsor decidit del diaconat permanent, un ministeri que ell va recuperar en el Concili Vaticà II i que avui, vençudes no poques resistències, ja és present a totes les diòcesis de Catalunya, a la majoria d’Espanya i a moltes del món. Va reorganitzar l’economia diocesana amb la creació de la campanya Germanor. Va crear també la Universitat Ramon Llull (URL) la primera universitat privada que fou aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya i que va voler que fos d’«inspiració cristiana». Va promoure la Fundació Joan Maragall per al diàleg entre la fe i la cultura que prossegueix i també el setmanari Catalunya Cristiana: en els moments difícils de la seva fundació per part de mossèn Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa, el suport econòmic del Dr. Jubany i la incorporació per decisió seva de mossèn Josep Maria Aragonès i mossèn Joan Carrera van ser decisives per a la seva consolidació. També fou el qui va crear l’emissora Ràdio Estel, prenent com a model Ràdio Notre Dame de París i en va aconseguir la primera freqüència”.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
