“L’ALEGRIA DE L’EVANGELI”(II): “MARIA, la Mare de l’Evangelització

    El Papa Francesc dedica els darrers números  de la seva exhortació apostòlica a Maria, a la que qualifica “Mare i Estrella de la Nova Evangelització” i ens diu coses tant delicioses com: “Amb l’Esperit Sant, enmig del poble sempre hi ha Maria. Ella reunia els deixebles per invocar-lo (Ac 1,14) i així va fer possible l’explosió missionera que es va produir per la Pentecosta. Ella és la Mare de l’Església evangelitzadora i sense ella no acabem de comprendre l’esperit de la nova evangelització” (nº 284).  I afegeix: “Maria és la que sap transformar una cova d’animals en la casa de Jesús, amb uns pobres bolquers i una muntanya de tendresa. Ella és petita serventa del Pare que s’estremeix en la lloança. Ella és l’amiga sempre atenta perquè no falti el vi en les nostres vides. Ella és la del cor obert per l’espasa, que comprèn les penes. Com a mare de tots, és signe d’esperança per als pobles que pateixen dolors de part fins que brolli la justícia. Ella és la missionera que s’acosta a nosaltres per acompanyar-nos per la vida, obrint els cors a la fe amb el seu afecte       matern. Com una veritable mare, ella camina amb nosaltres, lluita amb   nosaltres, i vessa incessantment la proximitat de l’amor de Déu” (nº 286).

     Per això el Papa afirma que: “Hi ha un estil marià en l’activitat evangelitzadora de l’Església. Perquè cada vegada que mirem Maria    tornem a creure com en són de revolucionaris la tendresa i l’afecte. En ella veiem que la humilitat i la tendresa no són virtuts dels febles sinó dels forts, que no necessiten maltractar els altres per sentir-se importants. Mirant-la descobrim que la mateixa que lloava Déu perquè “va derrocar els poderosos del soli” i “va acomiadar sense res els rics” (Lc 1,52-53), és la que posa calidesa de llar en la nostra recerca de justícia. És també la que    conserva atentament “totes les coses meditant-les en el seu cor” (Lc 2,19). Maria sap reconèixer les empremtes de l’Esperit de Déu en els grans esdeveniments i també en aquells que semblen imperceptibles. És contemplativa del misteri de Déu en el món, en la història i en la vida quotidiana de  cadascú i de tots. És la dona orant i treballadora a Natzaret, i també  és la nostra Senyora de la promptitud, la que surt del seu poble per auxiliar als altres “de pressa” (Lc 1,39) (nº 288).                                               Deu-vos salve Maria...              

                                                                               

                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

“L’ALEGRIA DE L’EVANGELI” (I)

   És el títol de l’exhortació apostòlica  que acaba de publicar el Papa Francesc, com a fruit dels treballs del Sínode dedicat a “La nova evangelització  per a la transmissió de la fe”, celebrat del 7 al 28 d’octubre de 2012. És un regal, que en aquest temps   d’Advent que  aquest diumenge encetem, temps d’esperança, de conversió, de renovació; ens farà molt de bé, si la llegim i la meditem amb calma. Ben aviat es publicarà en català, però en    castellà ja es pot descarregar  el text sencer en pdf, des de la  pagina web de la parròquia,  enllaçant amb la del     Bisbat de Terrassa. En les properes setmanes n’anirem compartint abastament el seu contingut. Ara només us en faré un petit tast.                                                   És un document extens, però molt entenedor i llegible que s’estructura en una introducció inicial  i cinc capítols: 1r) La transformació missionera de l’Església; 2n) En la crisi del    compromís comunitari; 3r) L’anunci de l’Evangeli; 4t) La dimensió social de l’evangelització social; 5è) Evangelitzadors amb Esperit.         Entre altres coses ens diu:“Quiero dirigirme a los fieles cristianos para invitarlos a una nueva etapa evangelizadora marcada por esa alegría, e indicar caminos para la marcha de la Iglesia en los próximos años” . El Papa Francesc fa una forta crida a tots els batejats per a que, amb fervor i dinamismes nous, portin als altres l’amor de Jesús  en “estado permanente de misión”, vencent  “el gran riesgo del mundo actual: el  de caer en  una tristeza individualista”.  Jesucrist, amb la seva novetat sempre pot “renovar nuestra vida y nuestra comunidad y, aunque atraviese épocas  oscuras y debilidades eclesiales, la propuesta cristiana nunca envejece:    Jesucristo también puede romper los esquemas aburridos en los cuales     pretendemos encerrarlo y nos sorprende con su constante creatividad divina. Cada vez que  intentamos volver a la fuente y recuperar la frescura original del Evangelio, brotan nuevos caminos, métodos creativos, otras formas de expresión, signos más elocuentes, palabras cargadas de renovado significado para el mundo actual. En realidad, toda auténtica acción evangelizadora es siempre "nueva“.   

                                                                                                                          Mn. Joan Làzaro i Padrós