Emigrants i refugiats: cap a un món millor

   Diumenge vinent celebrarem la 100ª Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat, i per aquest motiu el Papa Francesc ens adreça un missatge en què, entre altres coses, ens diu:

“*Si, per una banda, les migracions posen de manifest freqüentment les mancances i llacunes dels estats i de la comunitat internacional, per una altra, revelen també les aspiracions de la humanitat de viure la unitat en el respecte de les diferències, l’acollida i la hospitalitat que fan possible l’equitativa distribució dels béns de la terra, la tutela i la promoció de la dignitat i la centralitat de tot ésser humà.

*Des del punt de vista cristià, també en els fenòmens migratoris, igual que en altres realitats humanes, es verifica la tensió entre la bellesa de la creació, marcada per la gràcia i la redempció, i el misteri del pecat. El rebuig, la discriminació i el tràfic de l’explotació, el dolor i la mort es contraposen a la solidaritat i l’acollida, als gestos de fraternitat i de comprensió.

*emigrants i refugiats no són peons sobre el tauler de la humanitat. Es tracta de nens, dones i homes que abandonen o són obligats a abandonar les seves cases per moltes raons, que comparteixen el mateix desig legítim de conèixer, de tenir, però sobretot de ser “alguna cosa més”.

*L’Església, en camí amb els emigrants i els refugiats, es compromet a comprendre les causes de les migracions, però també a treballar per a superar els efectes negatius i valoritzar els positius en les comunitats d’origen, trànsit i destí dels moviments migratoris.              *Alhora que animem el progrés cap a un món millor, no podem deixar de denunciar per desgràcia l’escàndol de la pobresa en les seves diverses dimensions, Violència, explotació, discriminació, marginació, plantejaments restrictius de les llibertats fonamentals, tant de individus com dels col·lectius, són alguns dels principals elements de pobresa que s’han de superar i que afecten sovint als moviments migratoris.

*Benvolguts emigrants i refugiats: No perdeu l’esperança que també per a vosaltres està reservat un futur més segur, que en les vostres sendes pugueu trobar una mà estesa, pugueu experimentar la solidaritat fraterna i el calor de l’amistat”. Que així sigui!!!        

       

                                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós

AGERMANATS ANIREM CAMINANT...

         Dilluns vinent celebrarem la solemnitat de l’Epifania del    Senyor, coneguda popularment com “els Reis”, en la que xics i grans, d’una manera o altra escrivim la nostra carta, segurament amb els millors  desitjos, com el d’aquell  infant que, quan va donar la carta al patge Xiu-Xiu li va demanar amb ulls brillants: “Que el  papa i la mama tinguin feina”. Que hi hagi treball!!! És una de les peticions que més he escoltat aquests dies.                                                                                              Al costat de notícies tant escandaloses com que les 10 persones més riques del món aquest any encara ho són molt més, tot i la crisi, mentre augmenta la pobresa i la marginació d’una gran majoria; hi ha llums d’esperança com la d’aquell empresari manresà, que ha cedit gratuïtament el forn de pa a una parella en atur que acabava de tenir una criatura i que vivien  acollits a una residència  d’indigents. Ara regenten un negoci en un local en que hi podran tenir fins i tot  la seva futura llar. Agraïts, han correspost aquest gest, oferint el pa i altres productes  a un preu social, que els permet guanyar-se la vida i ajudar a d’altres famílies del barri, que com ells abans, passen necessitat.                                              Aquest gest puntual, junt amb d’altres gestos que aquests  dies s’han prodigat, com ara les recollides d’aliments, les maratons i  els concerts solidaris de Nadal, la renúncia voluntària de la paga extra en favor dels més necessitats, els casals de Nadal amb infants que pateixen problemes d’alimentació; i sobretot amb els que de manera constant, setmana rere setmana  es van duent a terme, per exemple, la lluita perquè tothom tingui     aliments i una llar on viure i no en sigui desnonat; i encara més, amb la creixent conscienciació de bona part de la societat civil, de que només agermanats, solidàriament, anirem caminant amb pau i bé;  donen la raó al Papa Francesc, quan afirma que la  fraternitat és una dimensió essencial de l’home i que la forma de promoure-la i vèncer la pobresa, és el despreniment,  triant un estil de vida sobri i essencial, creient fermament que la relació fraterna amb el proïsme constitueix el bé més preuat . Que així sigui!!! Feliç 2014!

                                                                                                Mn.Joan Làzaro i Padrós