“L’ALEGRIA DE L’EVANGELI” (IV) Una Església en sortida

     Tornant a la primera exhortació apostòlica del Papa      Francesc, avui em fixo en el capítol primer, la transformació     missionera de l’Església, quan parla d’”una Església en sortida”.  Aquest diumenge farem la II Trobada Arxiprestal d’Agents de Pastoral Parroquial, a la nostra Parròquia de Sant Cristòfor, en la que, entre altres coses,  veurem a vista d’ocell quina és la realitat del nostre arxiprestat, ens posarem al dia  amb el propòsit que amb Crist esdevinguem pescadors d’homes.  Ens anirà bé, doncs,  tenir present les paraules del Papa, per aplicar-nos-les tant bé com puguem per ser també Església en sortida. Ens diu:

“L’Església en sortida és la comunitat de deixebles missioners que primeregen, que s’involucren, que acompanyen, que fructifiquen i que festegen.   La comunitat evangelitzadora:

a)experimenta que el Senyor va prendre la iniciativa, l’ha primerejada en l’amor (1Jn 4,10); i, per això, sap avançar-se, prendre la iniciativa sense por, sortir a l’encontre, buscar els llunyans i arribar a les cruïlles dels camins per invitar als exclosos...                                  b)sap “involucrar-se”. El Senyor s’involucra i involucra els seus,    agenollant-se davant els altres per rentar-los els peus. Però després diu als deixebles: “Sereu feliços si feu això” (Jn 13,17). Es fa amb obres i gestos en la vida quotidiana dels altres, escurça distàncies, s’abaixa fins a la humiliació si cal, i assumeix la vida humana, tocant la cara sofrent de Crist en el poble. Els evangelitzadors tenen així “olor  d’ovella” i aquestes escolten la seva veu.

d)es disposa a acompanyar. Acompanya la humanitat en tots els seus processos, per més durs i prolongats que siguin. L’Evangelització té molt de paciència...

e)sap “fructificar”, perquè el Senyor la vol fecunda...que la Paraula  sigui acollida i manifesti la seva potència alliberadora i renovadora.                                                 f)sap “festejar”. Celebra i festeja cada petita victòria, cada pas endavant en l’evangelització”. Com ens diu el Papa, atrevim-nos una mica més a primerejar!!!

                                                                                              Mn. Joan Làzaro i Padrós

¿ÉS QUE EL CRIST ESTÀ DIVIDIT?

   Aquest dissabte dia 18 de gener ha començat la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians i que s’allargarà fins el proper dissabte dia 25 de gener, sota el lema “¿És que el Crist està dividit?” extret de la primera carta a la comunitat de Corint. Aquesta vegada els materials que rebem de la Comissió  Interdiocesana d’Ecumenisme i de Relacions Interreligioses, han   estat elaborats per un grup interconfessional del Canadà i se’ns fan avinents a través del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians. En el preàmbul, els autors ens descriuen la seva realitat, que emmarca i justifica la proposta que han fet i que pel seu interès, us en faig partícips:

   “Vivim actualment en un país marcat per la diversitat de les opcions polítiques, dels plantejaments econòmics i de la no unanimitat en l’expressió de la fe cristiana. Fins i tot, dins del mateix catolicisme, apareixen diversos plantejaments i algunes actituds que no sempre són testimoni clar de que és la mateixa fe la que informa el culte i la vida dels catòlics.  És en aquestes coordenades que apareix amb una gravetat i una seriositat molt clares, la pregunta que aquest any és el lema de la Setmana Universal de Pregària per  la Unitat dels Cristians: “¿És que Crist està dividit?”. Des de la fe que professem, hem respost “No!”, tot i l’espectacle que oferim amb les nostres comunitats eclesials escandalosament dividides. La Primera Carta als Corintis ens mena vers el camí pel qual podem valorar i acollir els dons dels altres, fins i tot, a desgrat de les nostres divisions; i  això, és clar, ens mou a treballar per la unitat.

   Les nostres divisions socials i polítiques sovint giren al voltant de les peculiaritats lingüístiques, culturals i regionals, tot i que maldem per fer-nos amb la manera d’agermanar les diferències nacionals i aconseguir una sana diversitat cristiana. La carta de Pau s’adreça a nosaltres, en la    nostra diversitat, i ens invita a adonar-nos que,  a l’Església no vivim aïllats o confrontats els uns amb els altres, sinó convidats a reconèixer la   nostra interconnexió amb tots els qui invoquen el nom del Senyor”. 

  No deixem de pregar units, doncs, sentint-nos cridats pel mateix Senyor!!!                                                                  

                                                                                                                       Mn. Joan Làzaro i Padrós