29 ANYS DE LA CATEQUESI ESPECIAL DE L’ARXIPRESTAT DE TERRASSA

   En Gaspar Orti, juntament amb la seva esposa Anna Mª, han estat els impulsors i els garants de que aquesta iniciativa pastoral tant entranyable es mantingui ben viva durant aquests 29 anys.  Són   moltes les vivències acumulades i estem contents que entre els participants, n’hi hagi que hi són des del primer dia i continuen venint amb alegria. Tot plegat ens fa refermar en que cal continuar aquesta tasca. En Gaspar, que, tot i la greu malaltia que pateix, no deixa    d’animar-nos i de donar-nos el seu suport per tirar endavant;  va   resumir en  12 , les raons per les què cal evangelitzar als  disminuïts, i que a continuació us detallo:

“*Perquè són  germans i germanes nostres i fills de Déu.

*Perquè són persones amb la mateixa dignitat que tots els altres.

*Perquè els estimem i volem el millor per a ells. No hi ha cap raó per no fer-ho.

*Perquè són germans i germanes nostres i fills de Déu.

*Perquè cal acompanyar-los en la dimensió religiosa, espiritual i educar-los   fins on es pugui.

*Perquè tenen una ànima com tots els altres. L'ànima no n'és la causa del que els passa ni se'n  ressent.

*Perquè  els  podem  acompanyar  en  el seu creixement espiritual i apropar-los al coneixement de Déu, obrint-els-hi el camí.

*Perquè tenen el dret de conèixer i viure el misteri de Crist.

*Perquè tenen el dret de descobrir i experimentar que són  estimats per Déu.

*Perquè creiem que és possible que els nostres  deficients tinguin una      experiència  de Déu privilegiada.

*Perquè creiem que molts deficients poden fer una adhesió voluntària i una adhesió voluntària i personal a Déu.

*Perquè  l'educació  religiosa  no solament col·labora a fer-los més       humans, sinó  que vertebra el desenvolupament integral de tota la seva    personalitat. Perquè els fa sentir valorats, acceptats, protegits, estimats i més segurs.”                                                           Tingue-m-ho ben present i donem-ne gràcies a Déu!!!

                                                                                                                 Mn. Joan Làzaro i Padrós

UN MÓN NOU, PROJECTE COMÚ

   A continuació us comparteixo el pregó que ens ha fet arribar el grup de Mans Unides de Terrassa, explicant la campanya i el projecte d’aquest any:

    “Amics, Mans Unides, enguany, té com a lema “Un món nou, projecte comú”, o sigui treballar amb esperit de solidaritat i unió, perquè la situació actual és un escàndol.            No podem mirar cap a l’altra banda, fingir que el problema no existeix, perquè sabem i volem que se sàpiga, que existeixen solucions i que si la consciència mundial reaccionés, d’aquí uns anys, les fronteres de la fam  desapareixerien. Certament, la tasca és gegantina, però les possibilitats tècniques de la nostra època estan a l’alçada.                                                    L’objectiu del nostre projecte actual, va destinat a la província  de Chucuitu, al Perú, i és per enfortir la cadena productiva dels productes   làctics, mitjançant l’ampliació de coneixements tècnics.   Es crearan 93 llocs de treball i se’n beneficiaran prop de 2000 persones, a més, el projecte contribuirà a reduir la desnutrició infantil.                                               Amb la vostra ajuda seguirem lluitant contra la indiferència i l'egoisme de molta gent d’aquest primer món i tirarem endavant, perquè els del tercer món ens necessiten.                     Els propers dissabte i diumenge hi haurà la col.lecta a totes les esglésies. Esperem que amb la vostra generosa aportació podrem cobrir els nostres objectius.

   Moltes gràcies a tots!  “                                                                                                                                              Així doncs, animem-nos a col·laborar de la millor manera i recordem que divendres vinent, dia 7 de febrer és el dia de  dejuni voluntari.                                                

                                        

                                                                                                                               Mn. Joan Làzaro i Padrós