CONCLUSIONS ARXIPRESTALS, PER POSAR FIL A L’AGULLA (I)

   Diumenge passat vam fer la II Trobada General i Festiva del nostre Arxiprestat de Terrassa, tal i com us anunciava en el butlletí passat.  Tot i que no vam ser tantes persones com esperàvem,  el resultat va ser francament positiu i crec que es van assolir en bona part els objectius que ens havíem proposat.  Quedava pendent de compartir-vos les conclusions de la       Trobada d’Agents de Pastoral Parroquial, cosa que intentaré fer resumidament  en aquest  i en el proper butlletí informatiu:

1. Celebració: 1.1.Tenir cura d’unes celebracions dignes; 1.2.Valorar la possibilitat d’agrupar parròquies per a la celebració de la Vetlla Pasqual, i, en menor grau, de la Missa del Gall, ja que hi ha parròquies que constaten una baixa assistència.

2. Diversitat: 2.1.Mentalitzar els nostres feligresos en el fet que la pluralitat ha de ser motiu d’enriquiment; 2.2.Assumir, però, que la pluralitat també provoca conflictes, per tant, que s’ha de procurar que es resolguin pacíficament;2.3.Amb la finalitat de viure de manera gratificant la pluralitat hem de promocionar a les parròquies les relacions interconfessionals, Cristians per Terrassa, i interreligioses, Consell Interreligiós; 2.4.Sensibilitzar els fidels en l’atenció dels col·lectius immigrants.

3. Caritat: 3.1. Pobresa:3.1.1.Major coordinació entre Càritas, Rebost i Creu Roja (Falta Fundació Busquets i Serveis Socials Municipals);3.1.2.Distribuir productes per a la higiene juntament amb els aliments; 3.1.3.Pagar rebuts de serveis i lloguers o hipoteques; 3.1.4.Oferir tallers ocupacionals; 3.1.5.Oferir microcrèdits; 3.2.Immigració: 3.2.1.Adreçar als professionals per a assessorament; 3.2.2. Oferir tallers ocupacionals; 3.2.3. Oferir microcrèdits; 3.3.Persones grans: 3.3.1.Afavorir la participació en grups de Vida Creixent o similars; 3.3.2.Fomentar el voluntariat        d’acompanyament a persones grans; 3.3.3.Sensibilitzar les famílies perquè informin les parròquies dels malalts. Per a poder-los atendre a casa o als hospitals i residències; 3.4.Implicació dels joves: 3.4.1.Potenciar el compromís solidari; 3.4.2.Crear instruments de divulgació entre joves i infants: tríptics, xerrades...

   Ja ho veieu, no hi ha novetats importants, però si remarques sobre coses que es fan i que encara s’haurien de fer més i millor. Serà bo que hi pensem i que posem fil a l’agulla.

        

                                                                                                                             Mn. Joan Làzaro i Padrós

“ES VA FER POBRE PER ENRIQUIR-NOS” DONAR-NOS: LA NOSTRA ALMOINA

   El Papa Francesc en el seu missatge quaresmal ens diu que “els cristians estem cridats a mirar les misèries dels germans, a tocar-les, a fer-nos-en càrrec i a realitzar obres concretes a fi d’alleujar-les. La misèria no coincideix amb la pobresa; la misèria és la pobresa sense confiança, sense solidaritat, sense esperança”. Distingeix tres tipus de misèria: la misèria material, la misèria moral i la misèria espiritual: “La misèria material és la que habitualment anomenem pobresa i toca a tots aquells que viuen en una condició que no és digna de la persona humana: privats dels seus drets fonamentals i dels béns de primera necessitat com el menjar, l’aigua, les condicions higièniques, el treball, la possibilitat de desenvolupament i  creixement cultural. Enfront aquesta misèria l’Església ofereix el seu servei per a respondre a les necessitats i curar aquestes ferides que desfiguren el rostre de la humanitat”. “La misèria moral consisteix en convertir-se en esclaus del vici i del pecat... Quantes famílies viuen angoixades perquè algun dels seus membres –sovint jove– té dependència de l’alcohol, de les drogues,, del joc o de la pornografia!...Aquesta forma de misèria..., sempre va unida a la misèria espiritual, que ens colpeja quan ens allunyem de Déu i rebutgem el seu amor. Si considerem que no necessitem Déu, que en Crist ens dóna la mà, perquè pensem que ens bastem a nosaltres mateixos, ens encaminem a un  camí de fracàs. Déu és l’únic que veritablement salva i allibera. L’Evangeli és l’antídot veritable contra la misèria espiritual: en cada ambient el cristià està cridat a portar l’anunci alliberador que hi ha perdó del mal comès, que Déu és més gran que el nostre pecat i ens estima gratuïtament, sempre, i que estem fets per a la comunió i per a la vida eterna”.

   Per això el Papa ens convida a conformar-nos a Crist, “que es va fer pobre i ens va adquirir amb la seva pobresa. La Quaresma és un temps adequat per a desposseir-se; i ens farà bé preguntar-nos de què    podem privar-nos a fi d’ajudar i enriquir altres persones amb la nostra pobresa. No oblidem que la pobresa vertadera fa mal: no seria vàlid donar el que ens sobre sense aquesta dimensió penitencial. Desconfio de l’almoina que no costa i no fa mal”. Donar i sobretot donar-nos. Aquest dissabte, en motiu de la recollida d’aliments en favor de Càritas, joves i adults, voluntaris, ho han pogut experimentar. Moltes gràcies a tots els que hi heu col·laborat d’una o altra manera!

                                                                                            

                                                                                                                                   Mn. Joan Làzaro i Padrós