La setmana passada us compartia una reflexió d’en Lluís Prat en relació a la diada de Tots Sants, aquesta setmana voldria compartir-vos una altra reflexió sobre la Commemoració dels Fidels difunts titulada: “Els nostres difunts”:
“La litúrgia que celebrem a la terra és sempre participació de la litúrgia celestial, és experiència de la comunió dels sants, dels sants “oficials” i de tants d’altres, amb alguns dels quals segur que haurem estat en contacte mentre vivien. En cantar el Sant, les nostres veus s’uneixen a les d’aquells que ja són a les estances eternes. En el seu discurs de comiat Jesús va dir als seus deixebles que se n’anava al Pare i que allà els prepararia estada. <prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic>> (Jo 14,3). El que Jesús va dir d’ell mateix i de la seva mort, potser ho podríem aplicar també a la mort dels nostres éssers estimats. Se’n van per preparar-nos una estança a cada del Pare. S’emporten el que nosaltres hem conviscut amb ells: els sentiments, les experiències, les converses, les penes i les alegries compartides són portades, a través de la seva mort, a les estances eternes. Una part de nosaltres ja és a la casa del Pare gràcies a ells. Quan nosaltres hi arribarem, no entrarem pas a una estança totalment estranya, sinó en una que ens serà familiar perquè ens l’hauran preparada, també, els nostres difunts”. Que així sigui! Mn . Joan Làzaro i Padrós
