Rellegint el Compendi de la Doctrina Social de l’Església, que tal i com subratlla el Papa Francesc en el nº 184 de l’exhortació apostòlica “La joia de l’Evangeli”, “l’us i estudi del qual recomano vivament”, he retrobat un apartat que explícitament parla dels drets dels pobles i les nacions, i que pel seu interès i per a que cadascú en faci, si ho desitja, l’oportuna meditació en una jornada tant especial com la d’avui, us transcric literalment:
“nº 157: El camp dels drets de l’home s’ha estès als drets dels pobles i de les nacions (Joan Pau II, enc.Sollicitudo rei socialis,33): en efecte, "tot el que és cert per a l’home, també ho és per als pobles"; (Joan Pau II, carta en el 5oè aniversari de l’inici de la II Guerra Mundial,8). El Magisteri recorda que el dret internacional "es fonamenta en el principi de l’igual respecte dels Estats, del dret a l’autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior bé comú de la humanitat";( Joan Pau II, carta en el 5oè aniversari de l’inici de la II Guerra Mundial,8). La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l’home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència (Joan Pau II Discurs al cos diplomàtic 9/1/1988). Els drets de les nacions no són sinó "un dret fonamental a l’existència"; conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària " pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva "sobirania" espiritual"";
La nació té un dret fonamental a l’existència; a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva sobirania espiritual; a modelar la pròpia vida segons les tradicions pròpies, excloent, naturalment, tota violació dels drets humans fonamentals i, en particular, l’opressió de les minories”; a construir el propi futur proporcionant a les generacions més joves una educació apropiada (Joan Pau II, Discurs a l’ Assemblea General de les Nacions Unides per la celebració del 50è aniversari de la seva fundació). L’ordre internacional requereix un equilibri entre particularitat i universalitat, a la realització del qual són cridades totes les nacions, el deure primer de les quals és el viure en actitud de pau, de respecte i de solidaritat amb les altres nacions”.
La nació té un dret fonamental a l’existència; a la pròpia llengua i cultura, mitjançant les quals un poble expressa i promou la seva sobirania espiritual; a modelar la pròpia vida segons les tradicions pròpies, excloent, naturalment, tota violació dels drets humans fonamentals i, en particular, l’opressió de les minories”; a construir el propi futur proporcionant a les generacions més joves una educació apropiada (Joan Pau II, Discurs a l’ Assemblea General de les Nacions Unides per la celebració del 50è aniversari de la seva fundació). L’ordre internacional requereix un equilibri entre particularitat i universalitat, a la realització del qual són cridades totes les nacions, el deure primer de les quals és el viure en actitud de pau, de respecte i de solidaritat amb les altres nacions”.
Mn . Joan Làzaro i Padrós
