Els voluntaris de Càritas Parroquial que s’encarreguen de preparar i distribuir els lots d’aliments entre els més necessitats, em comentaven que aquestes darreres setmanes gaire bé han duplicat el nombre de persones ateses. A través dels mitjans de comunicació, cada dia ens assabentem que la llista d’aturats no para de créixer a resultes dels ERO (expedients de regulació d’ocupació) que petites, mitjanes i grans empreses presenten davant l’administració. Moltes famílies, d’aquí i vingudes de fora, viuen en carn pròpia els efectes d’una crisi que ha esclatat ara, però que, segons sembla, feia temps que es coïa. Caldrà analitzar-ne les causes i corregir moltes inèrcies, errors, abusos i irresponsabilitats que ens han portat fins aquí, i serà bo fer-ho per posar-hi remei, tant aviat i tant bé com sigui possible.
Com a cristians no podem restar al marge d’aquest procés i hem d’aportar el nostre granet de sorra, concret i quotidià, recolzant-nos en qui aquests dies naixerà de nou enmig nostre, Jesucrist, el fonament de la nostra manera de ser i de fer, i expressió de l’amor immens que Déu té sobre tota la humanitat. D’entrada, haurem de potenciar una virtut que ha de ser intrínseca a la nostra condició de seguidors de Crist: l’amor, la caritat: compartir allò que som i allò que tenim, no només del que ens sobra, sinó fins i tot del que necessitem. Això passarà segurament per ser més austers i estar-nos del que és superflu, especialment en unes dates tant propícies a consumir desenfrenadament. O dit d’una altre manera, haurem de recuperar el sentit autèntic del Nadal, el de la cova de Betlem. I per tant, com els pastors i els mags d’orient, oferir el millor de nosaltres mateixos, amb alegria i esperança, perquè Déu no ens deixa sols i fa camí amb nosaltres. Sant Nadal!
Com a cristians no podem restar al marge d’aquest procés i hem d’aportar el nostre granet de sorra, concret i quotidià, recolzant-nos en qui aquests dies naixerà de nou enmig nostre, Jesucrist, el fonament de la nostra manera de ser i de fer, i expressió de l’amor immens que Déu té sobre tota la humanitat. D’entrada, haurem de potenciar una virtut que ha de ser intrínseca a la nostra condició de seguidors de Crist: l’amor, la caritat: compartir allò que som i allò que tenim, no només del que ens sobra, sinó fins i tot del que necessitem. Això passarà segurament per ser més austers i estar-nos del que és superflu, especialment en unes dates tant propícies a consumir desenfrenadament. O dit d’una altre manera, haurem de recuperar el sentit autèntic del Nadal, el de la cova de Betlem. I per tant, com els pastors i els mags d’orient, oferir el millor de nosaltres mateixos, amb alegria i esperança, perquè Déu no ens deixa sols i fa camí amb nosaltres. Sant Nadal!
