DECÀLEG DE LA QUARESMA

En la darrera reunió de preveres de l’arxiprestat de Terrassa, vam llegir com a pregària, aquest decàleg escrit pel Pare Bernabé Dalmau sobre la Quaresma, que us comparteixo, a fi que el pugueu meditar i portar a la vostra pregària personal: 

“*Quaresma, temps de centrar-nos en l’essencial de la vida cristiana. Encara que preocupats per les pròpies necessitats humanes vitals, hem de saber convertir Jesucrist, massa sovint marginal i marginat, en el centre de la nostra vida. *Quaresma, temps, doncs, de treball per a conèixer millor el Senyor i identificar-nos amb el seu Evangeli. Aquell que ja coneixem i estimem, fer-lo més vida de la nostra vida. 

*Quaresma, temps, per tant, d’aprofundiment, de contacte amb la Sagrada Escriptura. Aquesta Bíblia, que ens és proclamada en assemblea, però que cadascú acull segons el ritme de fe personal, també demana ser llegida individualment. 

*Quaresma, temps d’apropament més intens a les fonts de la gràcia, representades per la penitència i l’Eucaristia. Com a pecadors perdonats, hem d’acollir totes les oportunitats en què Déu ens ofereix la seva misericòrdia. 

*Quaresma, temps de reviure el Baptisme, potser ja llunyà en el temps, però que és punt de partida de la nostra filiació divina i el vincle de comunió amb tota l’Església que es prepara per a la nova gràcia baptismal de Pasqua. 

*Quaresma, temps de consolidar els compromisos que hem contret amb Déu, amb l’Església, amb els nostres més propers i que ajuntarem interiorment a la renovació pasqual de les promeses del baptisme. 

*Quaresma, temps de lluita contra el mal que hi ha dins nostre i el que veiem al voltant nostre, fins al punt que, allí on no podem arribar, la identificació amb Crist ens permeti de participar del seu combat fins a la fi del temps. 

*Quaresma, temps de solidaritat i d’especial compromís amb els necessitats, per donar-los no sols allò que ens sobre o de què ens abstenim sinó també ens poden esclavitzar. 

*Quaresma, temps d’esperar amb deler espiritual la santa Pasqua, i així entrenar-nos a fer de la nostra vida una identificació amb la mort i la resurrecció de Crist.” 

Que el Senyor ens acompanyi ben de prop en aquest camí quaresmal per arribar ben preparats a la gran festa de la Pasqua. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA JUSTÍCIA DE DÉU S’HA MANIFESTAT PER LA FE EN JESUCRIST

     El Papa Benet XVI pren aquesta afirmació de Sant Pau com a punt de partida del seu missatge quaresmal d’aquest any. Primerament medita sobre el significat comú de   la paraula “justícia”: “donar a cadascú allò que és seu”. Però que és “allò seu” que cal assegurar a cadascú?. D’entrada allò de que l’home té més necessitat no se li pot garantir per llei. Diu el papa: “l’home viu de l’amor que només Déu, que l’ha creat a imatge i semblança seva, pot comunicar-li”, i afegeix “l’home, a més del pa i més que el pa, necessita Déu”... Aleshores, d’on ve la injustícia? I respon: “la injustícia, fruit del mal, no té arrels exclusivament externes, té el seu origen en el cor humà, on es troba el germen d’una misteriosa convivència amb el mal... sent  dins seu una estranya força de gravetat que el porta a replegar-se en ell mateix...:és l’egoisme, conseqüència del pecat original”. I com se’n pot alliberar? Sortint de la il·lusió de l’autosuficiència, de l’estat profund de foscor, “cal un  <èxode>> més profund que el que Déu va obrar amb Moisès, un alliberament de cor que la paraula de la Llei, per ella mateixa, no té el poder de realitzar”. Crist sacia amb escreix la set de justícia de l’home, tal i com remarca Sant Pau: “Per la fe en Jesucrist, Déu dóna la seva justícia a tots els qui creuen... ell els fa justos purament per gràcia , en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist”. Així la justícia de Crist ve de la gràcia. “Convertir-se a Crist, creure en l’evangeli, significa descobrir i acceptar la pròpia indigència, indigència dels altres i de Déu, exigència del seu perdó i de la seva amistat”. El Papa afirma que cal humilitat per a acceptar tenir necessitat d’un altre que m’alliberi de les que és <> per a donar-me gratuïtament al que és <>, quelcom que vivim en els sagraments de la penitència i de l’eucaristia. “Gràcies a l’acció de Crist, nosaltres podem entrar en la justícia més gran que és la del amor. Això impulsa al cristià a contribuir a la formació de societats justes on tothom rebi el que és necessari per a viure amb dignitat i on la justícia sigui vivificada per    l’amor.” Benet XVI acaba el seu missatge  desitjant que aquest temps de quaresma, eminentment penitencial, sigui per a tots els cristians temps d’autèntica conversió i d’intens coneixement del misteri de Crist.” Que així sigui! 

                                                 Mn. Joan Làzaro i Padrós