Comencem la Setmana Santa, la Gran Setmana dels Cristians, i ho fem caminant amb Jesús, nostre Senyor. El Diumenge de Rams és el pròleg d’uns dies decisius per a la vida de Jesús i per a la nostra. Ell, com a bon jueu, puja a Jerusalem a celebrar la Pasqua, la festa en que el poble d’Israel recorda que Déu l’alliberà de l’esclavatge d’Egipte. I, acomplint el que anunciaven les Escriptures, ho fa muntat dalt d’un pollí, en honor de multituds. Però sap que darrera d’aquelles lloances: “Beneït sigui el rei, el qui ve en nom del Senyor. Pau al cel, i glòria allà dalt”, vindran els crits de la mateixa gent, manipulada pels seus dirigents: “crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo”. Ha arribat l’hora. “Facis la teva voluntat així en la terra com es fa en el cel”. Jesús viu, i de quina manera, aquesta petició del Parenostre, la pregària que ell mateix ens ensenya. El seu camí passa per la Passió, per donar la vida per nosaltres, perquè ens estima i ens vol salvar. El Dijous Sant, com a penyora del que vindrà, s’acomiada dels seus deixebles fent l’últim Sopar. Ell és el Servent, que ens renta els peus, és l’anyell Pasqual, l’anyell de Déu que lleva el pecat del món, que se’ns dóna en el pa i el vi, que per obra de l’Esperit Sant, esdevenen el seu cos i la seva sang: el memorial de l’Eucaristia. Cos i sang lliurats a la Creu el Divendres Sant, després de ser jutjat i condemnat injustament. I el tercer dia, ressuscita, passa de la mort a la vida: la Vetlla Pasqual. La llum del CRIST RESSUSCITAT IL.LUMINA EL NOSTRE CAMÍ. ÉS PASQUA!!! Fem camí, agraïts, amb Jesús, en la pregària, en la celebració i en el servei: “...oh! l’he de fer jo, amb tots vosaltres... “
Mn. Joan Làzaro i Padrós

