Aquest és el títol del llibre d’Enzo Bianchi, fundador i prior de la Comunitat Monàstica de Bose, publicat per l’editorial Claret el maig de 2010. Amb poc més de vuitanta-cinc planes aborda d’una manera prou entenedora el tema, inesgotable, de la pregària.
A la pregunta, “Què és la pregària?”, i en concret la pregària cristiana, afirma que és:
a) Escolta: Déu es revela com a Paraula i fa d’Israel el poble de l’escolta, fins i tot abans de fer-lo el poble de la fe: Xemà Israel, Escolta, Israel. Si per a Déu “en el principi és la Paraula”(Jn 1,1), per a l’home “en el principi és l’escolta”!. La mateixa veu del Pare ens diu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo”(Mc 9,7).
b) Acolliment d’una presència: La de Déu vivent, present en nosaltres, com a do i entrega a través de la seva Paraula.
c)Obertura a una comunió: En la pregària ens obrim al diàleg, a la comunió amb el Senyor, des de la humilitat, admetent la nostra feblesa, com el publicà de la paràbola que avui hem escoltat.
d)Un ull contemplatiu: No és la visió de Déu, perquè “ A Déu ningú no l’ha vist mai” (Jn 1,18), sinó un esguard nou sobre tot i sobre tots, un esguard en l’amor de Déu fins a veure per gràcia, tota la realitat amb els seus ulls.
De manera que “si la pregària és autènticament cristiana, si sorgeix de l’escolta de Déu, si s’obre a la seva Presència i esdevé comunió fins a viure amb ell la relació d’aliança, aleshores el seu fruit és la caritat, i l’amor per Déu, pels éssers humans i per tota la creació”. En continuarem parlant.
Mn. Joan Làzaro i Padrós
