diumenge, 28 de novembre del 2010

NOU PLA PASTORAL DIOCESÀ 2010-2013: “ENVIATS A ANUNCIAR LA BONA NOVA”

Dissabte passat, a Sant Cugat, vigília de Crist Rei, a les portes d’un nou any litúrgic, es va presentar el nou pla pastoral diocesà, titulat “Enviats a anunciar la Bona Nova”. Molt més concret que l’anterior, el pla aprovat s’estructura en tres blocs, que presenten les tres grans accions de l’Església: 1er) “enviats a anunciar la bona nova enmig del món”, a través de la formació dels cristians, la pastoral familiar i el treball prioritari amb infants, joves i adults; 2on) la comunió eclesial a través de l’Eucaristia, els altres sagraments i la pregària, la vida parroquial i la coordinació arxiprestal i el testimoni de vida; 3er)l’acolliment dels més necessitats a través de Càritas diocesana, de la incorporació dels immigrants i de l’atenció dels malalts i en els hospitals. En cada apartat es detallen les accions que cal dur a terme i les persones i organismes encarregats de coordinar la seva realització i d’avaluar-ne el resultat.

Tal i com ens va exposar Mons. Jesús Català, bisbe de Màlaga i president de la Comissió de Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola, un pla no és la panacea de tot, però és necessari per avançar, amb unes actituds bàsiques: 1ª) identificació amb Jesucrist i el seu evangeli, com a fonament; 2ª)docilitat a l’Esperit Sant, que és l’anima de tota l’acció evangelitzadora, deixant-nos fecundar per Ell; 3ª)conversió, reconeixent el nostre pecat i la necessitat d’obrir-nos més a la Paraula de Déu; 4ª)comunió eclesial, doncs ningú no pot evangelitzar sol; 5ª) coordinació i corresponsabilitat, entre tots els membres de l’Església; 6ª) valentia profètica; 7ª)pregària de l’Església; i 8ª) esperança cristiana.

Que aquest temps d’Advent , d’esperança en la vinguda de Crist, sigui propici per a que tots, personalment i comunitàriament, obrim el nostre cor al Senyor, i plens del seu Esperit Sant, anunciem la Bona Nova enmig del món, tot entomant les accions que se’ns proposen. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

dissabte, 20 de novembre del 2010

COM REGNA CRIST LA NOSTRA VIDA?


Aquesta és una pregunta que hauríem de fer-nos a cada moment, sobretot a l’hora de prendre decisions i executar-les. Crist és veritablement el punt de referència fonamental de la meva vida sobre el qual recolzo tot el meu ser i el meu fer?
Aquest diumenge, acabem l’any litúrgic amb la solemnitat de Jesucrist, Rei de tot el món. com a colofó de l’obra de la salvació guanyada per Ell, que, com Església, hem celebrat enguany, escoltant diumenge rere diumenge, l’evangeli de Sant Lluc. Diumenge vinent encetarem el temps d’Advent, d’espera i preparació del Nadal de Jesús, i començarem un nou any litúrgic de la mà de l’evangelista Sant Mateu.
És un bon moment per a fer balanç, per adonar-nos fins a quin punt hem deixat regnar Crist la nostra vida. I si diem que el regne de Déu és un regne d’amor, que té la màxima expressió en el seu Fill, que dalt la creu ho dóna tot per nosaltres, vencent la mort i carregant damunt seu el mal del món, per a salvar-nos; és també un temps propici per a revisar com hem estimat personalment i comunitàriament, de pensament, paraula i acció, en aquest any que litúrgicament acabem. Segurament ens adonarem que moltes vegades hem fet curt, i per tant no hem contribuït prou a fer present Crist, enmig del món. Bé, doncs, reconeixe-m'ho amb humilitat, demanem perdó per les vegades que li hem fallat i posem-nos les piles, reprenent el nou any, fent nostre el segon pla pastoral diocesà, que aquest dissabte s’ha presentat amb el lema “Enviats a anunciar la bona nova”, del qual ja en parlarem abastament més endavant. Deixem que Crist regni la nostra vida, i amb el nostre humil testimoni fem créixer el seu regnat d’amor i de pau arreu.
Diumenge vinent hi haurà les eleccions al Parlament de Catalunya. No ens en desentenguem i aportem el nostre gra de sorra per a fer un món millor. Escollim els nostres representants a consciència, bo i confrontant els seus programes amb el missatge, els valors que Crist, el nostre rei,encarna. Qui serà més capaç de dur-los a terme?
Mn. Joan Làzaro i Padrós