LA PARAULA DEL SENYOR” “VERBUM DOMINI”

Aquest és el títol del darrer document del Papa Benet XVI, que en forma d’exhortació apostòlica, ha elaborat després del Sínode de Bisbes sobre “La Paraula de Déu”, celebrat l’any 2008. El Dr. Salvador Pié, eminent professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de la Gregoriana de Roma, fa uns mesos, publicava un interessant article a Catalunya Religió, en que n’assenyalava cinc punts importants, que ara us comparteixo:

“1.- Jesucrist és la Paraula de Déu per excel·lència, i la Bíblia és la seva forma escrita.

2.- El lloc “originari” de la interpretació de la Bíblia és la vida de l’Església, citant els tres criteris del Concili Vaticà II (Dei Verbum, 12), que el papa Benet XVI va recordar en el Sínode: 1) la unitat de tota l’Escriptura; 2) la Tradició viva de tota l’Església; 3) la coherència amb la fe de l’Església.

3.- La litúrgia és el lloc “privilegiat” de la Paraula de Déu . Per això demana que tots els fidels siguin educats a gustar el seu sentit seguint el ritme de l’any litúrgic.

4.- La lectura orant com a forma creient de llegir la Bíblia, coneguda com a “lectio divina” en les seves cinc etapes: lectura, meditació, oració, contemplació i acció, és el mètode “estrella” divulgat actualment a tot nivell en la nostra Església.

5.- La Paraula de Déu i compromís en el món, especialment els petits, la justícia, la pau, la caritat, els joves, els emigrants, els sofrents, els pobres i la creació”: La Paraula de Déu anuncia la raó de l’Esperança, ja que l’home té necessitat d’ella per poder viure el propi present, aquesta gran Esperança és “el Déu que té una cara humana i que ens ha estimat fins a la fi”. Per això, cal rellançar una nova evangelització, urgència que ha portat el papa actual a crear un nou Consell Pontifici amb aquest objectiu!”.

Val la pena, doncs, que ens esforcem a llegir, pregar i celebrar la Paraula del Senyor, per poder-ne fer vida i oferir un millor testimoni de Jesús, fonament i guia de la nostra existència. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós

DEL NOU PLA PASTORAL DIOCESÀ: “LA INTEGRACIÓ DELS IMMIGRANTS A LES COMUNITATS PARROQUIALS”

Continuant el treball de concretar a nivell parroquial les propostes del nou pla pastoral diocesà: “Enviats a anunciar la bona nova”, pels anys 2010-2013; en el darrer Consell Pastoral, vam analitzar el punt “La integració dels immigrants a les comunitats parroquials”, dins la part tercera titulada: “Acollir els necessitats”.

En el preàmbul d’aquest apartat es diu que “des dels inicis del nou mil•lenni.... Cada vegada va prenent més importància la presència d’immigrants en la nostra societat, en una nova onada migratòria que prové dels països més pobres. Molts d’ells són de profundes arrels cristianes i sovint es fan presents en l’Església i prenen com a referència les seves tradicions culturals i religioses. Aquesta nova situació esdevé un repte per a les nostres comunitats cristianes i, a la vegada, una crida a renovar l’acolliment propi de la vida cristiana en general”. Un acolliment que no sempre és fàcil, però que segur que és enriquidor per a tots. I continua dient: “La celebració dels sagraments en general, i de l’Eucaristia en particular esdevé en moltes ocasions l’espai idoni per acollir i integrar els immigrants catòlics, cada vegada més nombrosos a les nostres poblacions..” Per tot plegat, el pla proposa tres accions, per a promoure aquesta integració, de forma natural en la vida celebrativa i pastoral de les nostres comunitats: 

*Prendre contacte amb els diferents col•lectius d’immigrants presents en el territori parroquial.

*Propiciar, en les parròquies, àmbits per a la seva expressió de la fe.

*Promoure la integració dels immigrants, tant en les celebracions com en la vida parroquial.

Sense esgotar el tema, es va constatar que de fet ja estàvem actuant en aquesta direcció, però que calia potenciar-ho, sobretot, el contacte amb els diferents col•lectius d’immigrants, així com facilitant la seva participació, a través d’un representant, en el Consell Parroquial. En continuarem parlant. 

Mn. Joan Làzaro i Padrós