“Afrontar la mort amb esperança és una actitud sensata, però no sempre és la conseqüència d’una acte lliure. Hi ha persones que anhelen viure el futur esperançadament, però només el veuen fosc i qualsevol temptativa de claror acaba enfosquint-se. Tenir esperança davant la mort s’entén en diversos sentits. Seria estèril entendre aquesta esperança cm la possibilitat de defugir la mort. Fóra pueril esperar que, miraculosament, puguem escapolir-nos de la fatalitat universal... Morir dignament significa poder.-se acomiadar de les persones que estimo, no patir innecessàriament, ser acompanyat per professionals competents i sensibles, amb bons hàbits comunicatius i respectuosos amb els desigs i les secretes intencions de cadascú. Significa poder decidir lliure i responsablement, essent sempre autònom; sense esdevenir un objecte que altres administren i regulen segons els seus criteris... Finalment, en les grans tradicions religioses i simbòliques, afrontar la mort amb esperança és creure que la identitat personal subsistirà eternament, amb una nova configuració, però que no es dissoldrà en el no-res. El contingut d’aquesta esperança es pot abreujar amb una frase: la vida ha vençut la mort”. Com a creients i deixebles de Crist, no hauríem de tenir por de parlar de la mort, entre d’altres raons, perquè aquesta forma part del nostre horitzó vital i sobretot, perquè Jesucrist ha fet possible l’afirmació amb que acabava el seu escrit el Dr. Torralba: Jesucrist ha vençut la mort amb la seva resurrecció, obrint-nos la porta a la vida per sempre. I aquest és el moll de l’os de la nostra fe. Ens ho creiem?!!!
Mn. Joan Làzaro i Padrós