CINQUANTA ANYS DESPRÉS!

   El proper 25 de setembre escaurà el cinquantè aniversari de la riuada que tants estralls provocà a la ciutat de Terrassa, i d'una manera especial, a la Rambla i als actuals barris d'Ègara, Les Fonts i el nostre de Ca n'Anglada, al voltant de la riera de les Arenes. És de justícia tributar un sentit homenatge a totes les persones que hi van deixar la vida, als seus familiars i  també a tantes persones que van donar el millor d'elles mateixes per  ajudar a pal·liar els efectes catastròfics d'aquelles greus inundacions.  Una bona mostra del que va suposar aquest fet en l'imaginari col.lectiu de la nostra ciutat el trobem en el llibre  de Jaume Valls i Vila, "La riuada de 1962",  publicat recentment.

   Davant d'una situació límit va sorgir també una resposta   generosa i solidària que va donar fortalesa a la societat terrassenca, encarnada sobretot en aquelles persones anònimes que van oferir els seus braços i els seus béns per ajudar-ne a d'altres que havien perdut allò més preuat, familiars i amics, i no els quedava res,   perquè l'aigua s'ho havia emportat tot.

Cinquanta anys després, les coses han canviat molt pel que fa al riu i als barris que l'envolten, almenys en l'aspecte de seguretat i qualitat de les edificacions i serveis, però constatem que la greu crisi que patim, provoca que moltes famílies, d'una manera especial les que viuen al barri de Ca n'Anglada, tinguin greus      dificultats per arribar a final de mes, perquè han quedat sense treball i no poden fer front a les despeses corrents (lloguer o hipoteca de l'habitatge, llum, aigua...). Ara no és la força de l'aigua qui els lleva l'ànim i l'esperança, sinó la força d'una crisi que no mata,  però que deixa a la cuneta a molts.          

   Avui com fa cinquanta anys, tots i cadascú en el grau de responsabilitat que li pertoca, hauríem d'aportar el millor de nosaltres mateixos al bé comú, per atendre aquells que més ho necessiten. Això no ens priva que celebrem amb goig un any més  la Festa Major del nostre estimat barri, que hi participem activament,  ni que demanem al nostre patró Sant Cristòfor, que ens ajudi a ser cada vegada més solidaris i  acollidors.  Bona Festa Major!!!                                                      

                                                                                                                   Mn. Joan Làzaro i Padrós

LA IMPORTÀNCIA DE LES 2 CREUETES (X)

     La setmana que ve finalitza el termini per a presentar la    Declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones    Físiques (IRPF) corresponent a l’Exercici 2011.  Cada any insistim en la necessitat que posem dues creuetes, una a la      casella  que indica el destí del 0’7% a l’Església Catòlica, enguany la nº 105, i l’altra a la casella nº 106 per destinar un 0’7% a altres fins socials.  No suposa haver de pagar més o menys per aquest impost, sinó dir-li a l’Estat a on volem que destini aquest        percentatge. 

   Aquesta és la recomanació que ens fan els Delegats d’Economia de  l’Arquebisbat de Barcelona i dels Bisbats de     Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. Ens diuen:“Convé remarcar que tot en l’Església està al servei de la societat i, per tant,, és una obra social. Tota la gran tasca que està fent de celebració de la fe i d’educació i formació cristiana crea persones madures, responsables, èticament correctes, emprenedores, reflexives. I això és un gran servei a la societat”.  I afegeixen: “Però en el camp del que anomenem serveis socials l’Església està fent una obra, a voltes poc coneguda, però d’una amplitud molt gran. Especialment en aquests temps de greu crisi econòmica. Aquest tipus d’activitats es desenvolupen sobretot en tres nivells: Càritas, les congregacions religioses i les parròquies”.                                       

    Tots coneixem i agraïm la tasca immensa que Càritas fa en favor dels necessitats. També ens consta  el valuós servei dels religiosos en el conjunt de Catalunya en àmbits com l’alfabetització o formació, la immigració, l’atenció hospitalària i/o domiciliària... I no cal dir  la tasca ingent que fa la Parròquia, que gràcies al seu arrelament “en els barris, coneix de primera mà el dia a dia de les necessitats, essencialment assistencials de menjar i de roba. L’atur ha afegit als pobres tradicionals un nou tipus de pobres, esclafats per les    hipoteques impagades i sovint avergonyits d’haver de recórrer al banc d’aliments parroquial”. Per tot això, no descuidem la nostra solidaritat, que podem expressar també MARCANT LES DUES CASELLES DEL IRPF  per a recolzar doblement el servei que fa l’Església. 

                                                                                                           Mn. Joan Làzaro i Padrós