“TRAVESSAR EL LLINDAR DE LA FE”

   En aquests dies Sants en que farem memòria de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist, fonament de la nostra fe, us comparteixo unes paraules de la Carta pastoral del Cardenal Bergoglio de la diòcesi de Buenos Aires, avui papa Francesc, a  l'inici de l'Any de la Fe, que ens poden ajudar a “travessar-ne el llindar”:

  “Travessar el llindar de la fe suposa no tenir vergonya de tenir un cor de nen que creu en els impossibles i per tant pot viure en l'esperança:   l'única capaç de donar sentit i transformar la història...

   Travessar el llindar de la fe ens porta a implorar per cada un "dels mateixos sentiments de Crist Jesús" experimentant així una manera   nova de pensar, de comunicar, de mirar-nos, de respectar-nos, d'estar en família, de plantejar-nos el futur, de viure l'amor i la vocació.

  Travessar el llindar de la fe és actuar, confiant en la força de l'Esperit Sant present en l'Església i que també es manifesta en els signes dels temps; és acompanyar el moviment constant de la vida i de la història sense caure en el derrotisme paralitzant de pensar que qualsevol temps passat va ser millor; és la urgència per pensar de nou, d'aportar de nou, de crear de nou, pastant la vida amb "el nou llevat de la justícia i la santedat".

   Travessar el llindar de la fe comporta la conversió continuada de les nostres actituds, de les maneres amb que vivim...segons la nova manera que imprimeix Jesucrist a allò que és toca per la seva mà i el seu evangeli de vida...

   Travessar el llindar de la fe ens porta a perdonar i a saber arrencar un somriure; és acostar-se a tot aquell que viu a la perifèria existencial i cridar-lo pel seu nom; és cuidar les fragilitats dels més febles i sostenir els genolls vacil·lants amb la certesa que el que fem pel més petit dels nostres germans ho estem fent al Senyor...   

  Travessar el llindar de la fe és, en definitiva, acceptar la novetat de la vida del Ressuscitat en la nostra pobra carn per fer-ne signe de la vida    nova.”  Que així sigui!                           

                                                                                                  Mn. Joan Làzaro i Padrós

SIAU BENVINGUT, PAPA FRANCESC!

  Aquest dimecres, dia 13 de març sortia elegit el nou Papa, Mons. Jorge Mario Bergoglio, fins ara Cardenal Arquebisbe de Buenos Aires, Argentina. En la seva persona conflueixen dues novetats importants, que és sudamericà i jesuïta. I una altra    dada significativa és el nom que ha triat com a pontífex:  Francesc. 

   En l’audiència que aquest dissabte al matí oferia als mitjans de comunicació,  explicava distesament perquè havia escollit aquest nom i compartia una de les preocupacions   fonamentals amb que comença el seu pontificat:  “En l'elecció, tenia al meu costat, l'Arquebisbe emèrit de São Paulo i també prefecte emèrit de la Congregació per al Clergat, el cardenal Claudio Hummes: un gran amic, un gran amic! Quan vaig ser elegit, ell em va abraçar, em va besar i em va dir: ". No       t'oblidis dels pobres" I aquestes paraules són aquí al meu cap: els pobres, els pobres. Després, immediatament, en relació amb els pobres vaig pensar en Francesc d'Assís. Llavors vaig pensar en la guerra. I Francesc és un home de pau. I així va néixer el nom en el meu  cor: Francesc d'Assís. És per a mi l'home de la pobresa,   l'home de pau, un home que estima la natura i la creació. I en aquest temps la nostra    relació amb la creació no és massa bona, oi? L'home que viu  l'esperit de la pau, l’esperit de la pobresa... Oh, com m'agradaria una Església dels  pobres i per als pobres!...”  

   El Papa Francesc tot just comença el seu camí i hem de      pregar perquè, guiat per l’Esperit, condueixi la barca de l’Església seguint les petjades de Jesucrist. Són molts els reptes que té al davant i necessitarà, com ja ha manifestat repetidament, la nostra pregària per a que no li manquin les forces per tirar endavant. Sigui com sigui, les seves paraules, clares i encoratjadores, el seu tarannà senzill i cordial, la seva fidelitat a Crist i a l’Evangeli i la seva preocupació pels pobres “arriben”.

                                                                                                                                                                  Mn. Joan Làzaro i Padrós